Arrossegaré
la nit plena de petons
com llençol
brodat que tapa
la carn
rosada d’íntima nuesa.
Boirina
serà el llençol que balla
al compàs
de mans inquietes
que volen
descobrir
la grandesa
de la princesa.
Fluirà el
neguit
en les
muntanyes i plans
i, en la
llauraó,
la
pollegana buscarà
la fèrtil
terra.
......................................................Anton
(seguint la terra de la Montse)
Retrobant-me amb tots vosaltres en aquesta VIA...ahir RODA que no parava en son camí pels viaranys dels versos... seguirà avui donant compliment a tants magi que expresen amb joia els seus anhels d'amor, pau i llibertat... Us saludo, retrobats amics, companys de fal·lera. Anton.
ResponEliminaContents de tenir-te aquí, Anton!!!
EliminaEns retrobem un com més, Via, perquè aquest setembre toca així! Poesia de la nostra fal·lera!
La rosa ha esclatat i ha expandit el seu perfum per tota la nostra terra...
ResponElimina