Afronto la vida
amb la cara al vent
que em colpeja i em curteix.
Em deixo pentinar
i canvio la melena
aprenent cada dia
a donar-li els efectes que es mereix.
Evito les tangències
quan cal ser valent,
les provoco si es necessiten girs
per readreçar tot allò que creix.
No oblidem que sempre,
sota el poc que es veu
s'amaga un increïble món
que dona forma i estructura l'eix.
(Seguint les tangències del Deomises)
(Seguint les tangències del Deomises)
Fem que s'aplani l'aire
ResponEliminaque perdi tuf lsa msrfugada
que retorni del desori
i que se'ns orienti al be
el nostre existir.
............. Anton.
De vegades cal plantar cara al vent,
ResponEliminaper fer camí per la vida...
Hola Roser:
ResponEliminaAunque no entiendo muy bien el idioma, intuyo algo de lo que quiere decir.
Algo así como, encuentra un mundo increíble que da forma y estructura al eje de nuestra existencia.
Gracias Roser, por tus bonitas palabras.
Te dejo mi gratitud y mi estima.
Un beso y se muy feliz.
Sempre s'amaguen mons molt rics i diversos sota les aparences.
ResponElimina