 |
| Anna Soldevila |
Va al galop,
entre silencis acotxada,
la paraula màgica
que el pont de nit
gojós travessa.
Ciutat enllà,
entre boiroses flames,
de tu a tu,
com carícia albada,
una paraula sola
victoriosa es dreça.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Una paraula sola, màgica i victoriosa.
ResponEliminaUn aliment, una llaminadura, un plaer per l'ànima, només imaginar-la.
Potser pel camí n'anirà trobant d'altres i juntes faran via, i potser fins i tot algun poema
ResponEliminai la paraula ja no estarà sola...
Et segueixo a galop.
ResponEliminaQuina paraula deu ser que hagi encès aquest poema?
ResponEliminaMàgica paraula, misteriosa i valenta.
ResponEliminaUna paraula que val per mil imatges.
ResponEliminaUna paraula que pot ser un nom, un sentiment, una emoció...
ResponEliminaÉs tan suggeridor el teu poema!