En el silenci de la nit t'aniré a trobar
travessaré, pam a pam, les carícies perdudes
d'aquests carrers que oloren a tu.
A les fosques, escoltaré la teva veu
xiuxiuejant-me paraules dolces
i em sentiré, novament, estimada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
La teva veu endolcirà el silenci
ResponEliminai l'estimació il·luminarà la fosca.
... i tot s'omplirà de tu
EliminaQuan els records són bonics, és fàcil sentir-se novament estimada...
ResponEliminaI l'estimació sempre dóna llum.
Com m'agrada sentir-me estimada, nina! :)
EliminaPer aquests carrers foscos , buscaré les carícies perdudes, per transformar-les en paraules dolces i xiuxiuejar-les a cau d'orella a qui les vulgui escoltar...
ResponEliminaAmatent a les teves paraules, sempre.
EliminaEn el silenci de la nit el desig és tan viu!
ResponEliminaCert, s'encén a mesura que cau la nit.
Elimina