Sota el tendal nocturn
ara mateix no recordes
oh vell pierrot d'hora amarga
com és que va néixer
ja cap al final de la festa
aquest teu posat inefable
on tot es concentra i disgrega
o veloçment s'atura
espurnejant d'albada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Un poema digne d'una obra d'art.
ResponEliminaEm fas sentir que tots som una mica pierrots, amb el nostre posat, particular de cadascú, on tot es concentra i es disgrega, sempre amb una espurna d'inici d'alguna albada.
ResponEliminaUn poema preciós, Jordi! Gràcies!
Els personatges del quadre s'han quedat muts, mentre escoltaven el poema.
ResponEliminaUn poema intens, com un final de festa on t'ho has passat molt bé.
ResponEliminaBen concentrat si que ho està, immers en els seus pensaments...
ResponEliminasublim!
ResponEliminaEn el quadre, com en una foto, s'ha aturat el temps. En el vell pierrot.
ResponEliminaHan parat atenció, fins i tot el fum s'ha aturat
ResponEliminaLa força del poema sembla que eternitza als personatges i ens ho deixa aquí, immortalitzats
ResponElimina