Com ocell nocturnguaites la vida
ple d'incertesa.
L'encant de la nit
omple el silenci
esperant la carícia.
Quan el dia clareja
busques aixopluc
volant d'embriaguesa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Montse, gràcies per deixar-ne un altre aquí!!
ResponEliminaL'aixopluc de la poesia, sempre reconforta...
És un poema molt bo Montse.
ResponEliminaNit de silencis i carícies...
ResponEliminaMoure't de nit com un ocell nocturn, cercant engrunes d'amor, amb incertesa. Només de dia reposes.
ResponEliminaLa poesia li està donant una nova dimensió a aquests relats conjunts, més si ens trobem amb poemes tan bonics com aquest
ResponElimina