Venim a prínceps

Dreçats captaires,

sense plors ni temença

venim a prínceps.

Envalentits pel sentiment,

deixem la prosa.

Tocats per la passió,

ens fem poetes.

Analfabets com érem en l'amor,

pensem, sobtadament,

que ens hem fet mestres.

I ens entreguem de ple

a una emoció que ens pren,

sense mesura.

I ens fa captius d'un bes.

Deixem de ser prudents,

i trobem l'horitzó mirant uns ulls.

Agafats d'una mà ens sentim valents.

                                 Ja no vivim d’almoines.

                                 No mendiquem afecte pels racons.

                                 I esclaten dins el pit mil emocions,

                                 escrites amb les lletres dels seus noms.