ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la

Entrà en l’habitacle desprès d’anys.

La rèmora soferta en sa vida l’obligà

a seguir altres camins.

I ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada

es recomponia tot en la verge harmonia present.

Enyorada d’antuvi li era regalada com cortina

que el vent mou i permet la visió a intervals

dels que insistent juga per amagar i descobrir.

Beneit l’instant en que obrí l’habitacle...

Quin goig retrobar el so aurífic, ple de records.

Tancaria la porta i seuria en el sofà

i escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...

intentaria conversa... Joia obrint escriny...

Caminaria per els diàlegs de temps enllà

i remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.

Quantes paraules vindrien al altar dels records.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.