Si no esperés el dia...
Desig d'esclat
o potser miratge.
Sageta de foc
entre dues ribes.
Del teu pas lent
ja em sento nua.
Robant gairebé tots els versos, més que seguint: Galionar, Glòria, Barbollaire i Anton
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Oooooooh!
ResponEliminaMagnífic!
L'il·lusió apreta...
ResponEliminaEl desig no espera...
l'esclat besa...
...i el DIA en AMOR queda.
.............. Anton.
Magnífic per partida doble, Carme; a més dels poemes ens regales els teus dibuixos!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, Glòria!
ResponEliminaSempre està bé esperar el dia! :) Una abraçada, Anton!
Gràcies, Galionar!!!! Abraçades!!!
Un robatori molt bonic...:)
ResponEliminasi puc, et segueixo
ResponEliminaJo també et seguiré, però no tinc pressa; primer, Joan.
ResponEliminaGràcies, Joan, un poema genial!
ResponEliminaI també gràcies a tu Noves Flors!
T'espero!
Doncs mira..també us seguiré!
ResponEliminaUi, ui, ui... i jo a la gala dels cats... a veure si puc ser una mica a tot arreu i llegir-vos!
ResponEliminaDe vegades costa de diferenciar la realitat, dels miratges...
ResponElimina