I, finalment, la nuesa ens atrapa

amb l'èpica de l'avidesa de viure.

No és un miratge: és la força infinita!

No és un camí incert: és el futur!

Així, nus de tot, lluminosos,

correm amb l'energia que ens dona l'amor,

assedegats de besos, de carícies, de paraules,

assedegats de tot allò que va més enllà de la raó

i entra dins de l'instint animal de futurs imperfectes

amb un devessall de notes frenètiques,

de realitats precipitades i inevitables.

Finalment, atrapats en la nuesa dels mots,

fluïm com un raig de llum

fins als límits infinits de l'univers

i-na-bas-ta-ble!