dijous, 1 de juliol del 2010

Silenci...


Qui no està
malalt d’amor...?
Però és tan
dolça la ferida
ni que la sang
taqui el poema...

T’estimo, no sé
si em curaré,
però t’estimo.
Tot porta la
teva lluna i el teu sol...

I en el silenci
escolto la cançó
de les teves paraules.
I l’eco del silenci
em porta silenci . . .
onatge

6 comentaris:

  1. Trist
    qui no està malalt d'amor
    feliç
    qui no vol mai curar-se
    ni
    tant sols
    en el silenci.

    ResponElimina
  2. El silenci sembla no dir res, però s'expressa amb el so de les paraules. T'escolto en el silenci.

    ResponElimina
  3. Sempre agrada sentir aquest silenci que ens parla.

    ResponElimina
  4. Un silenci per guarir-se del mal d'amor

    ResponElimina
  5. L'eco del silenci/em porta silenci.
    Molt bonic.

    ResponElimina
  6. Ostres, què maco...

    No sé si em curaré... doncs no, millor no curar-se quan la ferida és dolça...

    Preciós.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons