Qui no està
malalt d’amor...?
Però és tan
dolça la ferida
ni que la sang
taqui el poema...
T’estimo, no sé
si em curaré,
però t’estimo.
Tot porta la
teva lluna i el teu sol...
I en el silenci
escolto la cançó
de les teves paraules.
I l’eco del silenci
em porta silenci . . .
onatge
Trist
ResponEliminaqui no està malalt d'amor
feliç
qui no vol mai curar-se
ni
tant sols
en el silenci.
El silenci sembla no dir res, però s'expressa amb el so de les paraules. T'escolto en el silenci.
ResponEliminaSempre agrada sentir aquest silenci que ens parla.
ResponEliminaUn silenci per guarir-se del mal d'amor
ResponEliminaL'eco del silenci/em porta silenci.
ResponEliminaMolt bonic.
Ostres, què maco...
ResponEliminaNo sé si em curaré... doncs no, millor no curar-se quan la ferida és dolça...
Preciós.