+135.jpg)
Foto: les lletres per fer paraules Antic taller tipogràfic
Biblioteca d'Alexandria
Egipte
El camí resta desert
i lluny creixen les ombres
per tal d'aixoplugar
la nostra dèria, amics poetes.
Que no s'assequin les paraules,
que cantin fresques a tothora,
que juguin àgils sota el vent,
que visquin més enllà del temps...
Isabel
Per sort sempre hi ha paraules, malgrat que de vegades sigui l'únic que hi ha. Però les paraules són vida, són amor, viatge, follia, carícia, poema...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
que no se les emporti el vent...
ResponEliminaPrecioses paraules!
No les deixeu assecar ... no... les caceu totes al vol!
ResponEliminaMolt bon poema i molt bona imatge, també!
quina dèria la nostra! :)
ResponEliminaQue no s'assequin les paraules!! Mai!!
ResponEliminaÉs maco visualitzar paraules jugant àgils sota el vent... m'agrada!