La mateixa mà suau,
recorda el tacte del nadó
als solcs de l'epidermis.
Prova de dormir
i es debat entre el plor i la rialla.
Sap que ha de marxar
i li agradaria estar-se'n.
Tot i així,
és agraïda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Fanal Blau, una preciosotat! que transmet moltes coses...
ResponEliminam'agradaria ser així, quan em toqui marxar...
Gràcies Carme; acabo de passar fa poca estona, he llegit a la montse i m'ha vingut la imatge d'aquesta mà estimada i estimadora que no fa massa, amb els seus desitjos "d'estar-se'n", ens va dir adéu. Ben agraïda, però, que va estar amb tot i amb tothom!
ResponEliminaEra una ma rica
ResponEliminaen seus deliris
de donar-ho tot.
Fins l'últim sospir
les arrugues es confonien
en la grandesa
de son respir.
El seu catúfol, ara,
puxava l'últim glop.
..................Anton
Imatge i poema emocionen.
ResponEliminaSalut!
Tota una vida en una mà.
ResponEliminaEmotiu poema.
Molta emoció, no sols en les paraules sinó també en la imatge.
ResponEliminauna mateixa mà pren dos camins tan diferents...
ResponEliminaIntens i emotiu alhora, a l'hora..
M'has emocionat... t'ho dic de veritat... :-)
ResponEliminaGràcies! :)
ResponElimina