Tinc el pas tranquil
com la mirada
el vers fàcil
però un xic lent
t'he escrit més de mil versos
però se'ls emporta el vent.
Ets com aquesta roda poètica
que gira i gira tan de pressa
que ja no la puc seguir
quan tinc dues estrofes
tots ja parlen d'altres coses.
Agafaré una drecera
amagat a la cantonada
i segur que quan tu passis
et sorprendrè altra vegada ...
Doncs ens deixarem sorprendre, Pere! :)
ResponEliminaPere, i tant que ens deixarem sorprendre, avui això ha estat vertiginós!
ResponEliminaMoltes gràcies pel poema i mpel dibuix. M'agrada molt. És teu? No està signat...
El mateix em passa a mi :)
ResponEliminaSí, el dibuix és preciós.
El dibuix no és meu, ja m'agradaria.
ResponEliminaHo he tret d'una antiga entrada d'un bloc de Peru i no tenia signatura.
Bona nit a tots.
M'agrada! :-)
ResponEliminaI tant que és ràpida aquesta roda poètica... ha fugit i estic intentant atrapar-la!! :-))