D’un cel estrany
neixen els núvols
de pluja, i de
gota en gota
es va escrivint
el teu nom.
T’espero assegut
en terra mullada,
la faig petar
amb els arbres.
I t’espero i t’espero.
Però el camí resta desert...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
onatge, imagino un paisatge amb un camí desert envoltat de vida entre paraules...
ResponEliminagràcies!
Xerrar amb els arbres potser és una bona manera d'entretenir l'espera, sempre es pot aprendre alguna cosa.
ResponEliminaD'un cel estrany
ResponEliminaneixen el núvols
de pluja, i de
gota en gota
es va escrivint
el teu nom.
Em sembla preciós!
Ja no sé què dir... en sabeu moltíssim :-))
ResponElimina"la faig petar amb els arbres"... m'agrada molt!