dijous, 1 de juliol de 2010

EL TEU PAS ... foto Montse Subirats.


2.-El teu pas
és el camí.
Ta paraula
serà la meta?
caldrà preguntar
si veus l'horitzó
i sent on resona
el tornaveu.
Allà esperaré
el teu somriure.

8 comentaris:

  1. Sempre és agradable fer el camí, sabent que t'esperen.
    Sense paraules, Anton.

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha algú que ens precedeix en el camí... I escoltem el seu eco, però no ens arriba la seva paraula. Potser caldrà esperar...

    Salut des del far.
    onatge

    ResponElimina
  3. És un poema molt dolç, Anton, Un somriure sempre fa de bon esperar i també li agrada saber que l'esperen!

    ResponElimina
  4. Anton, l'esperarem amb tu i al teu costat!

    ResponElimina
  5. Per cert, la fotografia de la montse subirats és senzillament preciosa!

    ResponElimina
  6. És preciós, Anton... no sé què puc afegir als altres comentaris... perquè, com diu la Pilar, què maco és fer camí sabent que t'esperen!! :-)

    ResponElimina
  7. Antón, quants dies, estimat...sóc a Menorca fent un descans de casa, família, feina, només les més fidels amigues, el mar i els pensaments, avui, elles paren el sol i jo passo visita que ja no puc més de no llegir els amics...


    sóc, com el teu darrer vers, no faig cas de res...ni de la sogra que em renya perquè els deixo...però de tant en tant un s'ha de retrobar!


    molts petons!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons