Estroncat el doll
de paraules i pèrgoles
a la platja dels teus somnis
com fills i filles d'un deu
menor que onze, dotze
campanades d'ones
dringuen l'escuma
amb un lleu batec de blau....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Aquest batec el faig propi. Preciós també el teu poe,a. Elvira.
ResponEliminad.
PS: Ja paro, durant unes hores, que he de moure el país en breu...
Gràcies Deomises!
ResponEliminaCarme quin dibuix més maco!
Havia pensat pel poema anterior o pèrgola o mar, havia guanya t el mar i ara que la tornes a esmentar guanya la pèrgola. Quina marxa teniu... si no afluixeu avabaem esgotats! :)
ResponEliminaUn batec de blau... Una alenada ran de mar... Una abraçada amb la brisa... Un testament a la sorra... I les petxines obertes amb el seu poema...
ResponEliminaUna abraçda ran de mar.
onatge