Fragàncies que la pluja s'enduu.
I ploro per retenir-te
Però les llàgrimes esborren
Mica en mica la memòria,
Fràgil com la duna en el desert.
Demà tatuaré a la pell
Les restes del naufragi,
Perquè res no em deslliuri
Del llast de les teves besades.
d.
Molt bonic. T'agafo prestat el final...gràcies
ResponEliminaPreciós, d.!
ResponEliminaAquest final m'encanta, no m'estranya que en Mon se l'hagi endiut amunt.
Gràcies, Carme! No estic massa animat per cercar imatges, ni per escriure versos alegres.
ResponEliminaMentrestant, brins d'esperança o de llàstima en els meus mots. I tu, amatent, oferint-me dibuixos bells per il·lustrar-los, d.