Intentat seguir el poema de l’Elvira FR.
Inabastable
A la tendresa aèria...
hi sembro els meus mots,
hi planto somnis, hi arrelo
les metàfores, hi empelto
les realitats, també hi enlairo
alguna llàgrima, i estels
de bon humor... I sempre
en floreix tendresa,
passió, fruits de profunditat,
ni massa dolça
ni massa aspre...
A la tendresa aèria
sempre hi sóc un ocell...
onatge
És preciós... :-)
ResponEliminaM'agrade aquest poema i aquestes metàfores arrelades.
ResponEliminaSalut!
Volar dins de la tendresa aèria!
ResponEliminaAssumpta, montse i Carme, gràcies pel vostre acompanyament. És un poema com tots els que escric -i escriuré- aquí, fet per impuls...
ResponEliminaUna abraçada amb la brisa del mar.
onatge
Molt bo onatge!
ResponElimina