divendres, 2 de juliol de 2010

Emigrants...


Seguint el Transhumant de la Montse.

Emigrants els somnis
quan se’n van i
no volen tornar...,
s’arrelen allà
on troben vida.

Emigrants els sentiments
quan se’n van i ens
deixen despullats,
i tenim fred que res
no pot abrigar,
només els sentiments...

Emigrants...
onatge

5 comentaris:

  1. ostres, ja m'he colat!

    Em sap greu Fanalet, he sortit embalada darrere dels somnis que se'n van!

    ResponElimina
  2. Don't worry, be happy! No ha quedat tant malament aquesta "colada", oi?
    :)

    ResponElimina
  3. Llegint aquest poemes amb tanta musicalitat, no saps com deixar-los.

    Salut!

    ResponElimina
  4. Ha quedat molt bé, la colada!

    onatge, vaig a buscar una imatge de fred, és la segona que poso avui, a veure si ens refresquem una mica de la calor que fa... :)

    Montse, estem aquí tots enganxats!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons