Seguint el Transhumant de la Montse.
Emigrants els somnis
quan se’n van i
no volen tornar...,
s’arrelen allà
on troben vida.
Emigrants els sentiments
quan se’n van i ens
deixen despullats,
i tenim fred que res
no pot abrigar,
només els sentiments...
Emigrants...
onatge
Onatge...ara vinc!
ResponEliminaostres, ja m'he colat!
ResponEliminaEm sap greu Fanalet, he sortit embalada darrere dels somnis que se'n van!
Don't worry, be happy! No ha quedat tant malament aquesta "colada", oi?
ResponElimina:)
Llegint aquest poemes amb tanta musicalitat, no saps com deixar-los.
ResponEliminaSalut!
Ha quedat molt bé, la colada!
ResponEliminaonatge, vaig a buscar una imatge de fred, és la segona que poso avui, a veure si ens refresquem una mica de la calor que fa... :)
Montse, estem aquí tots enganxats!