De tanta distància, com el cor cansat
De suportar la solitud un cop més.
He callat paraules, que no he sabut
Parlar i, en la gola, són pútrida
Fruita en constant descomposició.
Demà, la inerta illa que avui m'isola
Esdevindrà península de nou,
Allargassant-se a la recerca de l'abraçada?
d.
És difícil sempre de suportar, la solitud.però tu lluites amb els teus mots precisos i ben trobats i segur que l'allunyaràs una mica.
ResponEliminaM'enduc les paraules que no has sabut parlat, deo!
ResponElimina