Perquè res no em deslliuri
del llast de les teves besades
despullaré el vent en somnis,
em beure la mar a glops
i si quelcom de tu m’aparta
trencant el temps amb desencís
no hi haurà cap plany de campanes
i amb aquesta follia ingrata
trencaré el silenci precís
T'agafo, al meu torn, final i adjectiu. Per emular Palau i Fabre, i la seva sabata...
ResponEliminad.
molt encertat
ResponEliminaMon, he acostat el mar per si vols començar ...
ResponEliminaMolt bonic, m'agrada que no hi hagi plany de campanes i també que trenquis el silenci. :)