Inabastable per a mi
inconsolable lluita
vora del xuclamel la vida
em xucla, mel i mató, tics tacs
papers, moments, instants perennes
i així em pren sencera l'hora
dels meus desficis de flor
i de fulla, desvestida de cel
vestida amb parracs que imploro
a la tendresa....vegetal
a la tendresa aèria....
tendresa vegetal... m'agrada, no sñe si sabré trobar-la en imatge...
ResponEliminaLa imatge és bonica, Carme, però em quedo amb el poema de l'Elvira!
ResponEliminaOH, te'l quedes, te'l quedes!
ResponEliminafanaleta... que aquí, els altres també en volem una mica, eh? :)
segueixes?
Ostres, jo ja me l'havia autoadjudicat!
ResponEliminaVeig que aquí el qui no corre, vola!!!
Sempre hi ha quelcom inabastable; un somni, una carícia, una mirada, una proximitat...
ResponEliminaUna abraçada abastable.
onatge
Disculpes...només havia entrat un moment abans...però potser el meu comentari ha donat a entendre que seguia...
ResponEliminaVolia dir que si hagués tingut que triat, avui triava poema!
A veure si dintre d'una estona puc tornar!
Me'n moro de ganes i em falta temps!
Carme amb el dibuix queda molt més maco i llueix! gràcies! mai m'havia imaginat que això anés tant i tant depresa! ai estrès poètic itinerant!
ResponEliminaÀnima plúmbia
ResponEliminaI la tendresa aèria podrà ser abastada
Per l'ànima plúmbia que m'habita?
Peso cada mirada deixada a l'ampit
De les teves parpelles, on la nit
És reflex de les teves pupil·les
Que, tranquil·les com l'àrdua fita
Aconseguida, omple de postil·les
L'esborrany d'un amor que es bada
I s'escampa pel meu cor d'eremita.
En resposta a Inabastable, d'Elvira FR; es pot penjar en una altra banda? :)