divendres, 2 de juliol de 2010

Inabastable


Inabastable per a mi
inconsolable lluita
vora del xuclamel la vida
em xucla, mel i mató, tics tacs
papers, moments, instants perennes
i així em pren sencera l'hora
dels meus desficis de flor
i de fulla, desvestida de cel
vestida amb parracs que imploro
a la tendresa....vegetal
a la tendresa aèria....

8 comentaris:

  1. tendresa vegetal... m'agrada, no sñe si sabré trobar-la en imatge...

    ResponElimina
  2. La imatge és bonica, Carme, però em quedo amb el poema de l'Elvira!

    ResponElimina
  3. OH, te'l quedes, te'l quedes!

    fanaleta... que aquí, els altres també en volem una mica, eh? :)

    segueixes?

    ResponElimina
  4. Ostres, jo ja me l'havia autoadjudicat!
    Veig que aquí el qui no corre, vola!!!

    ResponElimina
  5. Sempre hi ha quelcom inabastable; un somni, una carícia, una mirada, una proximitat...

    Una abraçada abastable.
    onatge

    ResponElimina
  6. Disculpes...només havia entrat un moment abans...però potser el meu comentari ha donat a entendre que seguia...
    Volia dir que si hagués tingut que triat, avui triava poema!
    A veure si dintre d'una estona puc tornar!
    Me'n moro de ganes i em falta temps!

    ResponElimina
  7. Carme amb el dibuix queda molt més maco i llueix! gràcies! mai m'havia imaginat que això anés tant i tant depresa! ai estrès poètic itinerant!

    ResponElimina
  8. Ànima plúmbia

    I la tendresa aèria podrà ser abastada
    Per l'ànima plúmbia que m'habita?
    Peso cada mirada deixada a l'ampit
    De les teves parpelles, on la nit
    És reflex de les teves pupil·les
    Que, tranquil·les com l'àrdua fita
    Aconseguida, omple de postil·les
    L'esborrany d'un amor que es bada
    I s'escampa pel meu cor d'eremita.

    En resposta a Inabastable, d'Elvira FR; es pot penjar en una altra banda? :)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons