La Tina tenia aquella edat incerta on ja s'han abandonat totes les certeses menys una: sempre n'hi ha més a fora que a dins...però amb excepcions...és clar..Feia temps que treballava al mateix hospital a la secció psiquiàtrica...n'havia vist de tots els colors...i el darrer... pobret !el del mirall ja passava de mida i mesura....La Tina no era ni gaire alta ni gaire baixa...la seva alçada era diguem-ne estàndard ....de cabells arrissats i ben negres, els ulls d'una vivor que mai s'esmorteïa ni en els pitjors moments....era prima com un secall i la seva paciència era gairebé infinita....Feia temps que anaven ingressant cada vegada més pacients, estranys, misteriosos...i mira que tenia molta experiència però noi aquell Biel....quin cas! I no sé per què li recordava el cas d'una noia que van haver d'atendre a urgències....Alícia no sé què més es deia la noia...tan jove! tan indefensa! aparentment patia un atac d'angoixa...fins i aquí potser seria malauradament habitual, gens estrany en els joves, sempre tan sensibles, tant susceptibles als canvis..Va costar Déu i ajuda que s'expliqués! el metge li va haver de treure una a una les paraules com si li arrenqués una dent ....el seu relat era confús i hi apareixia un mirall, un mirall que deia havia travessat....que no podia parlar amb ningú d'això...Després ja no va tornar a aparèixer....no es va quedar ni ingressada...però renoi! dies més tard aquell Biel amb una història de miralls amunt i avall....no sé...La Tina tenia allò que s'anomena ull clínic i un nas que s'ensumava els possibles misteris amagats en els caps dels pacients...
A la Tina la seva feina l'apassionava....hauria volgut estudiar psiquiatria però no va poder ser...vivia sola..bé sola no..amb el seu gat Arquimedes i el seu gos petaner ...al gos li deia Charcot...i entre l'hospital i la casa i les seves lectures era el que podríem dir raonablement feliç.
Una altra que viu sola... a veure de qui es farà amiga.
ResponEliminaUf! Crec que l'Alícia, pobreta, està pitjor del que em pensava.
La Tina va lligant caps. I curiosa com sembla ser, acabarà o no endinsant-se en un misteri com aquest?
ResponEliminaFeliç? Doncs se li acaba d'embolicar la troca segur! Si no volia pols, que no hagués vingut a l'era de Personatges Itinerants!
ResponEliminaMolt bé el joc de miralls i l'Alícia, té un punt Carroll, tot amanit amb una infermera que pensa que n'hi ha més a fora que dins... super emocionant!
ResponEliminajo crec que quan s'ajunti amb el Fabrizio i el seu company de pis agafin l'autobús del Llorenç i vagin a buscar el Biel tot passant per casa de la Cleo i després de fer un cafè amb la senyora Clarademunt....i...quin embolic!
ResponEliminaEmmiralla tant de mirall, jugaran a la rateta si fa una engruna de sol, i això del psiquiàtric ja sembla un fet ... fins infermera i primeta com un secall, si, d'aquelles que un iogurt i una poma i ja està llesta...Tots hi faran cap, no els cal el Dakar per anar amb moto... La Tina ja pot anar amb tino si els ha d'atendre a tots.
ResponEliminaAnton.
Marededéu senyor!!!
ResponEliminaNo sé pas si me'n sortiré!!!
Però el meu personatge serà amiga de la Tina...
L'Alícia necessita un punt d'equilibri... comença a no samblar-me tan bona idea que s'enamori del Llorenç. A la que li expliqui la història de la seva família, la noia tindrà un cobriment!
ResponEliminaLa Tina, "atina". Sembla que se li girarà feina. Em fan patir l'Arquímedes i en Charcot...
ResponElimina