seguint el rellotge de la montse i el camí escollit de la glòria
assedegat:
para i
reposa.
beu
noves idees
en els
pous que la vida t’ofereixi.
remulla,
suavitzant-les,
ulceracions
antigues.
perquè injustícies
i ofenses
no
ofusquin la teva percepció.
és hora
d'anar reprenent forces
per
encetar jornades.
mirant
amb nous ulls
el
rellotge que ens mena.
sempre es
pot trobar un nou pou
on col·lectar
puixança per seguir en el camí escollit.
Un pou d'aigua fresca i clara. Com la veritat.
ResponEliminael trist és, que moltes vegades la veritat queda desvirtuada, i/o amagada als ulls de molts!!
EliminaEt segueixo amb el vers, BABA.- els pous que la vida t'ofereixi.- Gràcies, Anton.
ResponEliminagràcies a tu, sempre !!
EliminaQuin goig aquest poal d'aigua!!!
ResponEliminaSegur que la vida ens ofereix molts pous...
i serem capaços d'abocar-nos a "beure i veure"...??
Eliminacomença a notar-se un cert desencís !!!
Res de desencisos... Si ells fallen, nosaltres al peu del canó!!!
EliminaEn necessitarem més d'un, de pous com aquest, perquè no ens fallin les forces i continuar el camí. Que no ens faltin mai, i els teus poemes tampoc.
ResponEliminaUna abraçada!
gràcies maca. ojalà no ens falti i falli mai, lo important.
Eliminahe de confessar que m'he de retindre per no escriure'n més de poemes. però si en vols llegir un diariament, ves al meu blog http://recordsasoles.blogspot.com.es/
on cada dia en trobaràs n de nou
una abraçada !!
No ens en podem fiar massa dels pous, no sempre són d'aigües cristalines, de vegades són miratges...
ResponElimina