El Manel era el florista del barri. Havia perdut la feina i se li va presentar l’ocasió d’agafar el traspàs de “La teva flor”. Era un negoci que no coneixia però va estar un temps amb els antics amos aprenent-lo i comprovant in situ si realment allò funcionava.
Poc a poc va començar a endinsar-se en el món de les flors i en l’ofici de florista, que contra el que es pugui pensar a priori és una feina en la que es necessita molta psicologia. Poques persones sabien ben bé el que volien quan anaven a comprar flors. Algunes compraven segons un pressupost que tenien destinat a un regal, altres compraven allò que més els cridava l’atenció de l’aparador i molts es deixaven guiar pel criteri del Manel. Ell els preguntava per a qui i per què era el regal i llavors suggeria el que creia més adient.
D’ històries per explicar en tenia moltes. Algunes de divertides i altres de tristes. Allò de “dígaselo con flores” hi ha que ho fan servir al peu de la lletra i clar, amb flores es poden dir moltes coses. Les flors les fem servir des de per felicitar a una persona que ha portat a un nadó al món fins per a donar el condol a un que n’ha marxat i entre mig, en totes les etapes de la vida hi ha motius per acompanyar-los amb flors.
Aquell dia havia viscut una anècdota curiosa. Un individu d’uns 40 anys havia anat a mig matí a la floristeria i li havia encarregat un ram preciós i molt car. Més tard va passar a portar-li una targeta i l’adreça d’on s’havia d’entregar. Ell, seguint les instruccions, a les 6 de la tarda es presentava a l’adreça indicada. Una dona jove i molt guapa li obria la porta. Sorpresa i amb un somriure de felicitat a la cara havia acostat el nas a les flors per olorar-les:
- Qui ho envia això?
- No ho sé, aquí hi ha una targeta.
I ella només veure la lletra de la targeta havia canviat radicalment l’expressió de la seva cara i havia refusat d’acceptar aquell ram, per molt que ell havia insistit. No s’hi havia trobat mai amb això. El Manel havia hagut de tornar amb el preciós ram cap a la floristeria, preguntant-se quina història s’amagava darrera de tot allò.
Poc a poc va començar a endinsar-se en el món de les flors i en l’ofici de florista, que contra el que es pugui pensar a priori és una feina en la que es necessita molta psicologia. Poques persones sabien ben bé el que volien quan anaven a comprar flors. Algunes compraven segons un pressupost que tenien destinat a un regal, altres compraven allò que més els cridava l’atenció de l’aparador i molts es deixaven guiar pel criteri del Manel. Ell els preguntava per a qui i per què era el regal i llavors suggeria el que creia més adient.D’ històries per explicar en tenia moltes. Algunes de divertides i altres de tristes. Allò de “dígaselo con flores” hi ha que ho fan servir al peu de la lletra i clar, amb flores es poden dir moltes coses. Les flors les fem servir des de per felicitar a una persona que ha portat a un nadó al món fins per a donar el condol a un que n’ha marxat i entre mig, en totes les etapes de la vida hi ha motius per acompanyar-los amb flors.
Aquell dia havia viscut una anècdota curiosa. Un individu d’uns 40 anys havia anat a mig matí a la floristeria i li havia encarregat un ram preciós i molt car. Més tard va passar a portar-li una targeta i l’adreça d’on s’havia d’entregar. Ell, seguint les instruccions, a les 6 de la tarda es presentava a l’adreça indicada. Una dona jove i molt guapa li obria la porta. Sorpresa i amb un somriure de felicitat a la cara havia acostat el nas a les flors per olorar-les:
- Qui ho envia això?
- No ho sé, aquí hi ha una targeta.
I ella només veure la lletra de la targeta havia canviat radicalment l’expressió de la seva cara i havia refusat d’acceptar aquell ram, per molt que ell havia insistit. No s’hi havia trobat mai amb això. El Manel havia hagut de tornar amb el preciós ram cap a la floristeria, preguntant-se quina història s’amagava darrera de tot allò.
Ostres! Qui deu ser la persona de qui no es pot acceptar ni un ram de flors?
ResponEliminaEl Manel s'ha quedat intrigat i amb raó, jo també... potser entre tots esbrinarem quina història s'amaga darrere aquest refús.
Un bon personatge LauraT, aquesta història promet!
ja comencen els misteris!
ResponEliminaai caram amb el ramet de flors...!
ResponEliminaCoi per rebutja unes flors!!!
ResponEliminaNo sé qui és més misteriós, si l'home que envia el ram o la noia que el regfusa... m'ha encantat! Pobre Manel, segur que s'ha sentit molt trist.
ResponEliminai avui entra en acció... Ramon Collibé, veurem com lliga tot aixó. de moment molt interessant
ResponEliminaJa veig que el "suspens" continua!
ResponElimina