cul de sac

i tanmateix, res ens pot fer més iguals
sentir penes compartides, un vell desig...
arreu hi ha esclavatges,
ens ho diu el temps i la memòria,
sempre hi haurà tirans
sovint, no són les portes, no són les claus
només és el camí,
destriar bé d’entre els possibles,
i si de cas algun et porta a la mort indigna
-un cul de sac sense sortida-
fes un trencall, segueix l’instint atàvic
per sobreviure

(seguint deomises)