Ens ho diu el temps i la memòria
i es tant fàcil d’oblidar
que poc duren els moments de gloria
que voltes sovint toca despertar
On son els somnis continguts de ràbia?
On es la gent? On son les mans?
Potser l’ahir tant sols serà l’ahir
Ara ens cal un nou demà
M'emporto l'últim vers!
ResponEliminaHas afegit imatge! Molt bé!
Molt cert, molt sentit, molt bonic, Món!
ResponEliminaBen cert és el que dius
ResponEliminaJo també em quedo amb l'ultim vers
:o)