Veig núvols foscosi voldria avisar-te.
Tu no m'escoltes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Jo segueixo:
ResponEliminaTu no m'escoltes...
Gràcies, Assumpta, una abraçada.
Assumpta, si que volem escoltar-te
ResponEliminaSeguir els teus consells,Tu que estas en un plànol superior fisicamet per que has vist la nuvolada perillosa. No paris en el teu avís, saps que es beneficiós per a tots. Gràcies.Anton
Que bunik, Assumpta! :)
ResponEliminaMoltes gràcies Carme, Anton i Núr... Això és com molt experimental per a mi i molt emocionant :-)
ResponEliminaI quantes vegades ens pot arribar a passar això oi... que tuvols avisar de la foscor i no pots avisar a la resta, gran foto i gran escrit, faltaria menys.
ResponEliminaI tant que ens pasa...
ResponEliminaQuina il·lusió el teu comentari, Cesc!! Moltes gràcies :-)
Els núvols, Assumpta s'esvaeixen...tard o d'hora torna a sortir el sol i els núvols no es veuen...
ResponEliminaUna abraçad!
Moltes gràcies, Joana! havia quedat el poema fora de pantalla i no m'havia fixat en el teu comentari!!
ResponEliminaAra els repassava tots, m'agrada veure com es van lligant uns amb els altres :-))
Sí, avisa, amb els núvols foscos mai se sap!
ResponEliminaCrec que ja marxen ;-)
ResponElimina