Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
La meua participació:
ResponEliminaAmb la mà de la teua mirada
florir amb flors d'estels
i enramar de perfum
l'univers dels teus ulls.
Joana i Novesflors heu fet màgia i l'heu transformat en uns poemes plens d'esperança!! :-)
ResponEliminaCrec que estaré enganxada a aquest blog tot el mes :-)
Està bé que el cor arreli! I si arriba a florir... molt millor.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa terra argilosa aguanta molt la humitat, els arbres saben xupar-la,-- el meu cor soterrat,diu - ,,,i, clar que florirar com tots eixos poemes que vertim aquí.
ResponEliminaSembrem... que la civada segarem.
.....
Un poema preciós.Anton.
Ooooh! A quina velocitat aneu!!!
ResponEliminaPreciosos tots . gràcies Carme i a tots el que participeu.
florir amb la mirada, una sorpresa darrera l'altra!
ResponElimina