divendres, 25 de juliol de 2008

RESPOSTA 54 - Seurem a la taula - Carme R



I seurem a la taula a sopar.

Obriré els ulls cada matí,

només per la joia de veure't.



La meva mà farà el camí

tant conegut,

des de mi fins a la teva galta cada nit,

de comiat, abans de tancar els ulls.



I no voldria pas que ningú

sabés trobar el camí del meu plaer millor que tu.



I vull també, caminar pel món

amb els ulls oberts i les paraules al vent,

i escoltar mil mots i que m'escoltin els meus.

I dibuixar somriures, i descobrir mirades.



I esbravar els meus neguits ací i allà

en mans i ulls i espatlles amigues,

per retornar més lliure i més feliç,

fins aquí:

en aquest precís replec, que tu vols

i no vull necessitar ningú més que tu

perquè habiti el meu sexe.



9 comentaris:

  1. Com un parenostre vital...
    Una taula que tothom hi voldria seure per sopar...

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  2. Rellegint aquest poema és com si sentís la teva veu -que noconeixo-t'imagino parlant pausadament, respirant la coma i el punt, mirant als ulls a qui t'escolta, i desprenent un accent de felicitat i tranquil·litat...
    Ets vida en la vida!

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. FELICITATS CARME, NOVAMENT, PERQUÈ HA ESTAT BONIC DE PARTICIPAR PERÒ ESTIC D'ACORD AMB EL TEU BALANÇ, SI NO DONAVA TEMPS GAIREBÉ NI DE COMENTAR! FELICITATS A TOTHOM!

    ResponElimina
  4. ..el teu poema és Amor...

    aquesta roda poetica s'acaba a la teva taula?
    Felicitats també de part meva i una abraçada a tothom

    ResponElimina
  5. m'ha agradat molt de participar amb unes companyes i companys tant... tendres, sensibles, tranquils, anyorats, perduts?, amorosos, tendres, durs, tristos, alliberant aquesta sensibilitat tant fresca, tant... paro, val, no dic res més.
    si, que m'heu fet sentir molt acompanyada de tots vosaltres, gràcies.

    ResponElimina
  6. Jo també n'estic molt contenta, no em pensava pas poder seguir una roda amb tant d'entusiasme...ha disfrutat molt!

    ResponElimina
  7. Carme, gràcies és poc. Has penajt cada poema meu inclosa la fotografia. Has aguantat els meus correus, que són pesats i persistenst que per això són fills meus...

    Però ha estat un plaer. Podria dir "l'orgasme de la paraula", els respirar dels mots.

    Ja sé que demà serà un dia dur. Els Personatges Itinerants, ja no serant itinerants, serant estàtics amb arrels pròpies, amb el fruit del record.

    Si algú s'ha sentit molestat/da per algun poema o expressió meva, res més lluny de la meva imaginació.
    Quan escric no em puc enganyar, sóc com sóc, tal com raja...

    Una abraçada amb tot el meu onatge.

    ResponElimina
  8. ltíssimes gràcies Onatge, per les teves paraules, em faràs posar vermella...


    Cèlia, He gaudit totes les coses bones d'aquesta quinzena i m'agradaria saber muntar-ne una altra, d'aquí uns mesos... si tens alguna idea perquè no sigui tant precitada i que pugui donar temps a respondre cada poema, amb més calma... ja saps.

    Llir blanc, no seria mala idea un sopar virtual i poètic...

    Menta fresca, encantats tots d'haver-te tingut entre nosaltres. El teu comiat amb Martí Pol el poso el darrer tal com havíem quedat.

    Zel, gràcies per haver vingut. He canviat l'ordre dels dos comiats, ja que em semblava millor tancar amb Martí Pol tal com havíem començat i amb el trist comiat de Menta fresca. Espero que no et sàpiga greu que hagi canviat l'ordre.

    ResponElimina
  9. Tenir un lloc on tornar no és imprescindible, però fa molta falta. És tenir un hortet particular de pau i de sentiment. :-)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons