divendres, 25 de juliol de 2008

comiat. mestra. zel.

he ressegui amb vosaltres molts paisatges
però tinc un gran paisatge al cor
que només visc i tanco en una gran reserva
que omple un gran espai d'aquesta meva vida
hi ha un amor que servo al cor
i és plenament pels infants, amics de cada dia
miralls del meu bon i mal fer
em retornen amb escreix encerts i errades
em donen alè i m'engalten reptes
em provoquen el neguit d'aprendre junts
això no és un poema, és un gest de gratitud
per qui em fa créixer humanament
pels ulls que esperen una empenta
les mans que busquen l'escalfor del meu contacte
i la meva, que s'alimenta d'ells
i amb ells em retrobo fent camí de créixer
i en ells tinc amics per sempre.

12 comentaris:

  1. Lloada siguis que ets font i bressol de tanta tendresa. mestra.zel.

    Vull mostrar el meu agraïment a cada persona amb qui he pogut compartir un bri de diàleg, un bri de companyia.

    Ara hauríem de cantar allò de: és l'hora dels adéus ens hem de dar
    ben fort les mans... Però no, no és un adéu, per mi és un fins ara... Ja sé que les despedides són tristes, però només és un arreveure. El que està escrit i compartit, arrelat queda. Potser com diu la Carme tot és una "col·lecció de moments"...

    Rebeu una abraçada i mitja i una forta encaixada de mans.

    El gust ha estat meu i la paciència vostra...

    SALUT!
    onatge

    ResponElimina
  2. Encara no me'n faig a la idea que demà vindré aquí i ningú ja hi empeltarà cap fruit,tot estarà com ara, amb llum i ombra...

    Durant quinze dies
    heu estat el matí
    quan he posat els
    peus a terra,
    el cafè de mig matí,
    la migdiada de
    després de dinar,
    la lluna de les nits...

    Sí, ja ho sé;
    tot és passatger.
    Hi ha mots i expressions
    que han quedat gravades
    en la meva profunditat.

    És igual digueu-me "carca",
    digueu-me "llunàtic",
    i què, a molta honra...

    De fet les persones
    som el què pensem,
    el què expressem,
    el què donem,
    el què compartim...

    Si Personatges Itinerants
    fos un arbre, cadascú
    de nosaltres som una fulla,
    una branca, un fruit,
    un somriure, una llàgrima,
    una absència, una companyia,
    una solitud...


    o n a t g e e e e e e e . . .

    ResponElimina
  3. ei, desprès de la primera declaració d'amor, no sé si dir res, jo.
    tant de temps...mati, mitg mati, migdiada, lluna de mitja nit... totes aquestes estones has estat amb nosaltres? i jo sense saber-ho? i no té per que ser passatger...

    ResponElimina
  4. El gust de ser-hi ha omplert també molts dels meus moments, amb desfici llegia i sovint les paraules no sortien, si més no d'aquella manera que comunment s'entén la poesis. Jo he escrit a raig, sovint sense dedicar-hi massa, que això no és manera, ja ho sé, ni en tinc l'ofici...només un sentiment o unes paraules que brollen, però ho he trobat addictiu i companyó, estic contenta d'haver passat per aquí! Gràcies a tothom!

    ResponElimina
  5. Ha estat molt bé. Gràcies a Carme per haver-ho organitzat i a tots vosaltres pel que hem compartit.
    Ha estat una experiència bonica.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  6. Ha estat un plaer poder participar d'aquesta experiència, Carme, i tota la resta de participants.

    La veritat és que a mida que avançava, m'he sentit aclaparat de tant poema i tant comentari.

    Trobar el temps per a cada cosa. Aquest és el secret.

    ResponElimina
  7. Mesta Zel, crec que tots hem escrit com tu dius , de sentiment d'impuls. Pot se r que no sigui la millor manera, però hem estat junts moltes hores i ens hem sentit a prop i còmplices.

    Hi tornarem, un dia o altre, no en dubteu pas. Amm una altra quinzena poètica o amb una idea ttoalment diferent. Ja veurem.

    Heu deixat paraules boniques, tots ... em deixeu que us hoi digui? us estimo tots i totes, amics i poetes.

    ResponElimina
  8. Sempre créixer. Sense mandra i sense pressa també. A vegades escrivint a deshora. Com ara. Quan el temps ens deixa respirar una mica. Ha estat bonic. Molt. Fins aviat. Gràcies a la Carme i a tots per haver volgut crèixer una mica junts.

    ResponElimina
  9. Hola amigo: quería invitarte que visites el blog que estoy realizando con mis alumnos de segundo año de la secundaria sobre LA DISCRIMINACIÓN.
    http://nodiscrimine.blogspot.com
    Tema arduo e interesante.
    Seguro será de tu agrado.
    Te invitamos que leas lo que gustes de él y hagas una opinión sobre el mismo.
    Tu aporte será valioso.
    Un abrazo desde la Argentina.

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Això és emoció pura!!!

    No és un poema, és un rajolinet concentrat d´emoció i sentiment

    No és un poema, és com una floreta
    que neix bonica, amorosa i tendra

    La tendra poesía del que estima
    Bé sí, potser si que és un poema

    Peró és l´emoció pura de la vida!!!




    Felicitats Zel, veig que el que fas ho fas amb el cor de qui estima!!!

    ResponElimina
  12. Gràcies per la teva amable visita. Per cert, jo també sóc mestre.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons