LA FLOR ÉS UN CATÚFOL de l'Anton

flor de prunera. foto propia

17 – 6 – 09
La flor sols és un catúfol
de la sènia de la vida.
Un espai, idea, pensament.
un escaló en la existència que camina,
un guaitar vitalitat,
un dia en la biografia,
la memòria que recorda...,
Agitació, moviment, carícia,
un salt d’aigua que no para,
treball, concòrdia, esforç cada dia...
Comportament per subsistència,
una peuada a l’atzar que ella no tria
i.... morir seus llençolets...
...pel fruit que rere seu arriba.
...................................
Nosaltres som flors
En la sènia de la VIDA ?

Marques per sempre, per Assumpta

Marques per sempre
senyals eterns,
un rastre que no s'acaba.
Qui pot percebre l'etern
no perd mai.
La darrera llavor,
tal com si fos la primera,
omple de flors son voltant.

Darrers... d'en Cesc

Darreres petjades dels llavis duts a consciència,
Aire afalagat, joc de sentiment,
A poc a poc escrius una marca per sempre vora la pell que m’encobreix

l'ànima de perdre el joc del nostre moment.

Compartim - Joana

Compartim la besada

i compartim l'últim adéu...

la darrera abraçada....

el joc de mans bellugadís,

acaronant-nos

Compartim l'aire

per no ofegar-nos!

Silencis per barbollaire

T’oferiré silencis
com manyagues dolces.
Com claus que obren
totes les portes.

L’espai que dona sentit
a les paraules.
Com la brisa,
sobre la pell blanca,
de la carícia més esperada.

T’ofereixo el silenci
com part de l’aire
que compartim en la besada.

Darrera cada núvol - Carme

Darerra cada núvol s'amaga l'esperança.

Vora el test de maduixeres

sota el porxo que arrecera

faig collita de somriures.

De totes bandes, avui

m'arriben les veus amigues.

On vas, caminant de la incertesa?

On vas, caminant de la incertesa?

Si pogués foragitar la boirada

que t'enterboleix els ulls...

Darrere de cada núvol s'amaga l'esperança.

després de la boira (zel)

i l’instint, savi i vell, no enganya
s’aixeca el vel i ens descobreix aquell camí,
que a ulls ennuvolats no veiem,
però que el destí, amatent, ens guardava
i el cor, delerós, pressentia...
darrera cada boira, llueix l'esperança

QUAN ENS PERDEM EN LES BOIRES.... de l'Anton.

Quan ens perdem en les boires

els ulls callen

i necessitem l'instint.

Amanyagant-nos...de Fanal Blau

Amanyagant-nos en la nit,
ens llevarem sense boires
bo i sabent que poden retornar .
Hi haurà sol, potser ventet i pluges.
Continuarem, però, amanyagant-nos
a la llum.

Horitzó

Horitzó emboirat.

Si no ens hi endinsem

no podrem veure més enllà.

Finit serà...de Fanal Blau

Finit serà.
Mentre, el gaudi amatent,
mira l'horitzó.

LA LLUM ESCLATAVA EN LA PARLA ... foto Mariona.

foto de Mariona del seu album Picasa. Posta de sol a la Bruixeta.

15 – 6 – 09
La llum esclatava en la parla
D’orenetes i pardals que jugaven
Amb xiu xius amorosos, distesos
En la sumptuosa cambra....

Avui, enyorava la claror suprema
Del balcó entreobert i cortinatges,
Mentre passava ella per davant
Amb el camisó a rand de cames,
Com un núvol que es fa llum
En els reflexos de les clarianes.

Tancà la balconada lluminosa
Dels records perdurables.
Per què anar enrere
Si era finit el viatge?

Com avança la llum - Joana

Com avança la llum

a l'albada

enjugassada en els cossos

I refila la merla

que reposa vora

el riu...

mentre mira com

s'escolen els sospirs

d'una nit llarga,

tèbia i

amorosa!

Espera'm. -Laura-

I és tan plena de nit,

de mort i de foscor,

que et miro un punt, m'atanso

a ls perles filades que escrivies.

Hi ha tant d'amor... reculo,

roja de galtes. No goso ni dir-te

que marxo amb plor a les nines,

allà on et dec tants riures

i flors de l'esperança.

Te'ls pagaré, si em deixes.

Ara et miro, disparo

fogarades que escampen la tendresa

i me'n vaig. No serà facil

ser tan feliç sabent que algú s'apaga.

Quan torni, si els teus braços

encara m'aixopluguen

del meu secret, tu i jo

potser en farem espurnes.

Adéu, dorm més, que els àngels

se't pinten a la cara

i em fa més goig pensar

que tot un cel m'espera.

Capvespre enamoradís - Cesc - Assumpta - Carme

Capvespre enamoradís d'ànima i conjunt,

paraules de capvespre vora la flama de la

il•lusió, trenqui l'alba l’harmonia del nostre sospir.



Descansa la llum, el cos s'atura

mentre l'ànima reviu en el repòs,

en la calma de les hores fosques.



Les hores fosques s'endinsen entre els teus dits bohemis

d'acords dels meus besos reposats.



Acords de dits i de llavis

al ritme lent d'aquesta nit que ja avança.

El capvespre i l'alba, per Assumpta

Tu dius capvespre,
paraula que m’agrada.
Llum que descansa
per despertar demà,
quan la desvetlli l’alba.

Més flors

Com ha fet l'Anton, jo també poso el comentari que havia fet abans al Barbollaire...

allargat ara amb la baula que correspon a l'Anton.

Flors que vessen

com l'aigua fresca

al capdavall de la corda.

Esquitxen onades perfumades

i el tintineig violeta de les campanetes

ens explica la suavitat del capvespre.

JO EM FIGURO--- de l'Anton.

( d'un comentari possat a l'Anna )

Jo em figuro quan en l'arbriu

hi bufa el ventijol,

les onades d'una mar en la parada,

on l'aroma del prèssec madur

flaira delicadesa de boca

i es que el mar em queda lluny...

En altres temps

m'esquitxaren les ones.

Un dia el visitaré

esperonan el record.

Pou per barbollaire

Omplir,
qualsevol hora,
amb les teves flors.

M'assec al mur

mur i barana del camí

sobre el mar.

L'ombra ens tempta

i l'aire eixuga l'esforç.

La mar es plana.

Contemplem com s'omple

de vida, amb alegria

de dissabte assolellat.

MATÍ DE MAR per Anna

M’assec al mur

mar enllà

els núvols

dibuixen colors.

La remor del mar

xiuxiueja

murmuris

d’altres temps

a cau d’orella.

Bon dia..., per Assumpta

Dits adormits
teclegen melodies.
Comença el dia.

El to d'en Cesc

Amor reconciliat, portes al cel, estats de sensibilitat alterna.
Jutjar o no jutjar, esdevenir el fet existencial,
Anònimes les idees del fum dels pensaments.
Pregar per sobreviure al vol mai agafat, la mà estimada en l’interior pintat sense capa.
Mots dolços, mots fets i desfets de la sabata de l’aparador.
Cercle d’intercanvis pronunciats amb un fil de veu i el to dels dits adormits.

JUTJAR, de Cèlia

Fotografia extreta d' Aquí

J ocunds ens jutgem els
U ns als altres per
T rucar les portes del paradís.
J ou per l'esdevenir si l'
A nomia existencial
R esisteix per sempre.

NO SOC JUTGE,...de l'Anton.

de Fotoerase

12 – 6 – 09
No soc jutge, no puc jutjar-te.
No soc metge, no puc curar-te.
No soc advocat, no puc defensar-te,
No soc mestre, no puc ensenyar-te,
No soc...., no puc....

Però ets persona i puc i dec estimar-te,
Soc teu amic per ajudar-te.

Baralla de mots - Carme

No sé si em caldria

barrejar sempre els mateixos mots.

Com si tingués,

només, els que hi ha en una baralla.

Sacsejo les paraules dins de les mans,

i provo d'endeçar-les.

No sé si em caldria

dir sempre els mateixos mots.

I provo si tinc més sort

en una altra jugada.

Però sempre em tornen a les mans

i sé que els repetiré un altre cop, encara.

M' ESQUITXARAS AMB TA MIRADA de l'Anton.

procedència, Fotoerase. Autor José Ramon

11 – 6 – 09
M’esquitxaràs amb ta mirada,
els teus mots seran òsculs del cos.

L’alegria de trobar-te altra vegada
unirà ànimes en un sol conc...

Ara, les paraules unides callen,
dins els silencis es barallen
abraçant-se als petons.

Pregària, per Assumpta

En el silenci
de la matinada prego...
en el matí
hi penso i també prego...
a la tarda
en uns instants jo prego...
i, en un petit poema que no rima
però que vola cap amunt,
també ho faig,
també prego...
Si m'ho demanes,
jo prego...

Mirades per barbollaire

I amb la llum
del dring dels esguards,
brollem.

Oferint les millors aromes.

Com llavis calents
en la primera claror
del silenci de la matinada.

Teixim de la Carme

Foto de la Montse

Teixim enfilalls de lletres

com lligams amb cintes de colors

ben trenades,

com un gest que recull

paraules perdudes

com un so que vibra

i fa dringar les mirades.

I amb l'aigua... de Joana

I amb l'aigua esbandirem

les busques que ens entelen l'ànima.

Veurem esquitxos lluents impregnant la pell

Amb tatuatges d'or grabarem el nom i

teixirem enfilalls de lletres

per no oblidar que hi ha llum enmig del silenci...

Mirada per Josepmanel

No sé què he vist al profund dels teus ulls
que ara camine, esmaperdut,
com si hagués fregat el cel

amb la punta dels meus somnis.

Senderes sense tanques de Fanal Blau

Tornarem a caminar de nou
per les senderes sense tanques,
sense les durícies del rovell
que haurà marxat
quan ens poguem afonar dins l'aigua.

HE PERCEBUT LA CADENA... de l'Anton

foto de josé ramón de fotoerase

10 – 6 – 09
He percebut la cadena al coll,
he copsat la cadena al braç,
m’han enxarpat la cadena al peu,
m’han embornat la cadena a la boca
les cadenes em retallen la vida...

He esparpillat , he desfet les baules
i les he espargit, escampat...
Ara son anells lliures pels dits...

He espolsat, he desponcellat les mans,
ara son al terra... les baules.
M’he tret el pes, el lligam de ferro
que no em deixava ser lliure.
................
Les baules son anells,
s’han transformat en ma vida.
Ara son pau, amor, llibertat...
Esforç, concòrdia, voluntat...,
Ajut, sacrifici,... germandat....,
Tinc existència beneïda.

Salta - Carme

Salta amb totes les teves forces,

que arribarem al núvol.


Endinsant-nos

en la humitat d'un núvol dolç

ple de besos i de mots.

I dibuixar l'instant

amb la punta dels dits.

CONFIA AMB MI per Anna

Així doncs trenquem cadenes,

acluca ben fort els ulls

i agafa’t de la meva mà,

confia amb mi.

Ajupat i salta amb totes les teves forces,

i ens enlairarem tant amunt,

que no ens caldran sabates.

Quan les teves parpelles,

s’obrin poc a poc,

iniciarem la dansa més dolça

i els núvols ens faran pessigolles.

i jo... (zel)

he plorat amb molts somirures
m’he enmirallat en tels de tristor
he eixugat llàgrimes amb moixaines
i amb bofetades he vist créixer el meu amor
però avui contradiré els meus principis
que no n’hi ha prou amb amor sense eines,
ni amb somriures sense plors
la vida és un joc de cadenes per trencar
i de baules per muntar-ne
i jo no sóc mestra d’equilibris…

Nocturn - Carme

Si em sento segura, avui

potser sigui només

perquè mai no dono res per cert,

perquè sé que la seguretat és un engany,

perquè veig que cada objecte té moltes cares

i cada instant milers de punts de vista.


Perquè tots som tan iguals.

Perquè tots som tant diferents.


Si algun cop puc mirar sense parpellejar

és només mantenint els dubtes ben endins

és aprenent, escoltant i acaronant,

és buscant un i altre cop cada camí,

és pensant a poc a poc,

com construir cada gest i cada mot,

sense que puguin ensorrar-se impensadament.



Si puc seguir en el meu lloc i amb la mateixa mirada...

malgrat que he recollit massa tristors

malgrat que he vessat i també besat algunes llàgrimes

malgrat que he acompanyat molts mals camins

deu ser només

perquè he estimat i estimaré tants de somriures.

EN EL MIRALL... Anton

8 – 6 – 09
En el mirall penjat
ets el contrallum
deliciós, esperat.

Dins,...
miren els teus ulls
plens d'alegria,
de desig,
d'assentiment

I no parpelleges.
et sents segura
en el teu lloc,
en ta mirada.

Em giro
... i em vols.

--
Enviat per rebaixes a Personatges itinerants. el 6/08/2009 12:31:00 PM

UDOL, de Cèlia

(fotografia extreta de:www.amorosweb.com/links/rellotges_sol.jpg)

Quan l'udol
no et deixa fugir
perquè no hi ha prou sol

color
dolçor
tendresa
calor

per compartir,
és perquè la nit es filtra imperceptible
dins la pell
com una espiral cap a les estrelles.

L'Univers donarà voltes
fins que un nou llop

-prou salvatge-

llepi les ferides
i guareixi nítidament
el temps que t'acompanya.

Ja no puc de Joan Estruch

M’ofereixes un món més ric

una vida més plena

i ho dius mirant-te el melic.



Udols de llop

que sovint es disfressa

amb rostre de convicció.



Ja no et dono cap vot

són falses les teves promeses

doncs quan pots, mossegues.



Votaré pel color blanc

que s’escau en la innocència.

Sóc un contrallum - Carme

Sóc un contrallum

violeta, que es va enfosquint,

poc a poc

en aquell capvespre d'estiu.

Un contrallum

dels moments imaginats

possibles, però inexistents,

d'un món més ric,

d'una vida més plena.

Sóc contrallum, per Assumpta

Sóc un misteri.
Qui sap si sóc feliç
o si estic trista...
si tremolo de por
o ploro d’alegria.

Sóc contrallum...
el sol juga amb els núvols.
Res no es pot veure.

I dius...de Fanal Blau

I dius que tremola
d'alegria?
...
De gaudi, també.

somni fosc (zel)

un cel reflexat en un blau quasi mort,
mentre guspires de llum llunyana
anuncien que més enllà hi ha qui viu una altra vida
però tu ets als aiguamolls dels arrossars
arrossegant els peus xops i els ulls perduts,
sabent que només vius als somnis d’aquell que t’espera...
desig de despertar a l’albada,
obrir els ulls i respirar glops d’aire fresc
i que aquell somni sigui la teva nova vida

EL DESIG de l'Anton

El desig presumit avança,.
la mirada obre l’assut
i l’instint no calla
i allotja el préssec
amb els dits.

La carícia és la joia a boca,
el contacte refrega el goig.
I el neguit omple la casa
i tot rememora l’exaltació
del dolç instant.

El joiell es posseïble...!!!
Fullam d’ornaments apartats
el suprem moment s’atrapa.
La ment al límit
té en sí el seu instant
i el cos tremola d’alegria
amb el desig aposentat.
...........................

Es pot somniar en el somni
fent veritat el que és irreal?

Fruites per barbollaire

Fruites del paradís
que suaument ens esclaten
als sentits.

Bevem el seu suc
i el deixem regalimar,
com la dolcesa d’un capvespre
d’estiu vora el mar,
tot el llarg d’una tarda
convertida en cos.

Encetem l'alba, de Noves Flors

La por ha marxat, amor

encetem l'alba

enramem d'heura les passes del retorn

Els nostres mots gentils, enredrats

amarats de la humitat boscana

engendraran frondoses

fruites de paradís

per a tots dos.