El desig presumit avança,.
la mirada obre l’assut
i l’instint no calla
i allotja el préssec
amb els dits.
La carícia és la joia a boca,
el contacte refrega el goig.
I el neguit omple la casa
i tot rememora l’exaltació
del dolç instant.
El joiell es posseïble...!!!
Fullam d’ornaments apartats
el suprem moment s’atrapa.
La ment al límit
té en sí el seu instant
i el cos tremola d’alegria
amb el desig aposentat.
...........................
Es pot somniar en el somni
fent veritat el que és irreal?
antón...
ResponEliminamira...m'he quedat muda i els dits no saben escriure per correspondre tanta bellesa regalada per tú...
mestre!!!
una abraçada!!!
Mare meva, tot el que pot donar de sí, un préssec!
ResponEliminaApa, Anton, quina empenta que portes! Aquests trenets, com deies, van agafant molta velocitat i molt nivell.
Preciós el poema. Gràcies per la picada d'ullet... amb gust de préssec.
Ostres Anton...somiar amb el somni!
ResponEliminaHe quedat asturada com El fanal blau i no sé què dir-te...però sento l'olor del préssec madur!
N'he comprat al mercat i ja tinc ganes de provar-los!
Somiar en el somni!!... és una frase que et poses a pensar i a pensar :-)
ResponEliminaÉs com el màxim de la imaginació...