un cel reflexat en un blau quasi mort,mentre guspires de llum llunyana
anuncien que més enllà hi ha qui viu una altra vida
però tu ets als aiguamolls dels arrossars
arrossegant els peus xops i els ulls perduts,
sabent que només vius als somnis d’aquell que t’espera...
desig de despertar a l’albada,
obrir els ulls i respirar glops d’aire fresc
i que aquell somni sigui la teva nova vida
Qu eun somni es faci realitat és un gran regal!
ResponEliminazel...
ResponEliminaanava de la mà del desig, obrint bé els ulls i respirant glopades d'aire fresc, sense ulls perduts, sino ben trobats...
una abraçada pel capvespre!
si t'hagués vist arribar m'hagués esperat una estona...
Viure als somnis d'aquell que t'espera...
ResponEliminaSembla trist i bonic a la vegada. Una abraçada, Zel.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminacarme...
ResponElimina:) :)
Aix! no puc ni dissimular! :):)
ResponEliminaDoble clicada!
Jo diria que els primers versos els deidiques a la teva obsesió, el pare.I recordant-lo vius arrossegant els ppeus xops i els ull perduts, sabent que el teu treball ha de continuar, que no pot esperar i vols creure en el somni, el presagi de la teva nova vida.
ResponEliminaJo he vist això...
Un gran poema que et surt , amb les paraules que tu fas servir,de dins de les entranyes.
Si no et conegués una miqueta, no m'hauria atrevit a dir-te tot e dic.
Acabat de curar noia, que sols ho pots fr tu.
Accepta un petonàs de l'Anton.