M’ofereixes un món més ric
una vida més plena
i ho dius mirant-te el melic.
Udols de llop
que sovint es disfressa
amb rostre de convicció.
Ja no et dono cap vot
són falses les teves promeses
doncs quan pots, mossegues.
Votaré pel color blanc
que s’escau en la innocència.
Boníssim!! Quantes vegades, persones que sembla que ens volen oferir coses bones (amor, amistat...) en realitat el que fan és "mirar-se el melic", buscar que siguem nosaltres qui els les hi donem a ells...
ResponEliminaVot en blanc, color de la innocència!!
(la par del "vot" ma fet somriure, m'ha portat al cap les europees d'ahir jeje)
Els llops no enganyen, sobreviuen amb noblesa... potser només és una capa de llop!
ResponEliminaBen cert el que diu la Cèlia, els llops no enganyen, els que ens enganyen són llops amb pell d'ovella!
ResponEliminaQue en tens de raó Zel,...el d'ovella. El Juan ataca a aquestos, i tant. Fes el que jo dic... I els aprenents d'esclaus ens rebelem... Que vingui un llop com cal hi ho possi tot a to, que ja fa falta.Ja parlo com els vells
ResponEliminai ningú en fa cas de l'experiència, tot, exclusivament tots volem tenir-les, no ens creiem res... fins que ens toca.Anton.
El Llop és una metàfora cap aquells que es disfressen de bonesa i no compleixen les seves promeses. Cap aquells que viuen en l'ànsia de poder i no reparen en res, per assolir el seu objectiu. Persones insensibles que amb fals somriure oculten l'animalitat, aquella part en la persona humana que els éssers sensibles voldríem, del tot, eliminar.
ResponEliminaImpressionant...
ResponElimina