dilluns, 8 de juny de 2009

Sóc contrallum, per Assumpta


Sóc un misteri.
Qui sap si sóc feliç
o si estic trista...
si tremolo de por
o ploro d’alegria.

Sóc contrallum...
el sol juga amb els núvols.
Res no es pot veure.

6 comentaris:

  1. Ets un misteri, com gairebé tothom... però ara jo prefereixo ser contrallum. Me l'enduc cap amunt.

    ResponElimina
  2. Millor ser un misteri, per als altres i per a un mateix, així sempre hi pot haver sorpresa...

    ResponElimina
  3. Per cert, és preciós ser un contrallum! és d'una gran bellesa! I permet jugar molt! 8amb els núvols, amb el sol...)

    ResponElimina
  4. Carme A vegades ser misteri també és com un joc ;-)
    Gràcies per seguir el meu contrallum!! :-)

    Cèlia Si!! :-) està bé sempre mirar de sorprendre, de guardar alguna cosa diferent ;-)

    ResponElimina
  5. Res de color, res de llum, és res i res sóc.

    ResponElimina
  6. En llatí, "res" és "cosa", o sigui "quelcom"... just al contrari del sentit que, a vegades, li donem en català :-)

    Si jo dic "res no es pot veure" estic dient "cosa no es pot veure" (no es pot veure cap cosa)

    Però si tu dius "res sóc", en afirmatiu, el que estas fent, precisament, és afirmar-te a tu mateix :-))

    O sigui, ets, Cesc, ets :-)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons