Sóc un misteri.Qui sap si sóc feliç
o si estic trista...
si tremolo de por
o ploro d’alegria.
Sóc contrallum...
el sol juga amb els núvols.
Res no es pot veure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ets un misteri, com gairebé tothom... però ara jo prefereixo ser contrallum. Me l'enduc cap amunt.
ResponEliminaMillor ser un misteri, per als altres i per a un mateix, així sempre hi pot haver sorpresa...
ResponEliminaPer cert, és preciós ser un contrallum! és d'una gran bellesa! I permet jugar molt! 8amb els núvols, amb el sol...)
ResponEliminaCarme A vegades ser misteri també és com un joc ;-)
ResponEliminaGràcies per seguir el meu contrallum!! :-)
Cèlia Si!! :-) està bé sempre mirar de sorprendre, de guardar alguna cosa diferent ;-)
Res de color, res de llum, és res i res sóc.
ResponEliminaEn llatí, "res" és "cosa", o sigui "quelcom"... just al contrari del sentit que, a vegades, li donem en català :-)
ResponEliminaSi jo dic "res no es pot veure" estic dient "cosa no es pot veure" (no es pot veure cap cosa)
Però si tu dius "res sóc", en afirmatiu, el que estas fent, precisament, és afirmar-te a tu mateix :-))
O sigui, ets, Cesc, ets :-)