Sóc un contrallum
violeta, que es va enfosquint,
poc a poc
en aquell capvespre d'estiu.
Un contrallum
dels moments imaginats
possibles, però inexistents,
d'un món més ric,
d'una vida més plena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Somiem coses bones, possibles, clar... però inexistents, irreals.
ResponEliminaAdonar-nos de la realitat és trist.
Preciosa la foto :-)
Sembla que arribi la nit...
ResponEliminaAquest contrallum ens il.lumina...
ResponEliminaAi, Carme, que tambe has perdut la crossa de les il·lusions i et queixes--- inexistents,... vida més plena.
ResponElimina............
No em creia mai que una roda així aportes tantes variants, que cada un les veu de la seva manera o busca la forma de conectar amb els altres amb els plany i por i alegries i goig.
.........
potser si que deia Fanal blau
tremolo d'alegria ?
.............Anton.
Poesia de lluna plena, lluna de dol, lluna lilosa...
ResponElimina