divendres, 12 de juny de 2009

Baralla de mots - Carme

No sé si em caldria
barrejar sempre els mateixos mots.
Com si tingués,
només, els que hi ha en una baralla.
Sacsejo les paraules dins de les mans,
i provo d'endeçar-les.
No sé si em caldria
dir sempre els mateixos mots.
I provo si tinc més sort
en una altra jugada.
Però sempre em tornen a les mans
i sé que els repetiré un altre cop, encara.

7 comentaris:

  1. Molt encertat!!

    Anem envoltant els mateixos mots una i una altre vegada, amb sentits similars o ben diferents... i això també és bonic :-))

    ResponElimina
  2. potser... només potser, la sort esdevindrà si és possible dir-los...

    :)

    petons juganers!

    ResponElimina
  3. Gràcies, Assumpta, és com un joc o millor dit és un joc. :)

    Gatot, així m'ho prenc, tinc la sort de poder-los dir i fins i tot repetir. :)

    ResponElimina
  4. Potser és una joia que tenim que amb uns poc mots poguem contruir tants pensaments i ns entenguem,
    Acepcions, co·locació,intenció...
    fan que la varietat s'extremi.
    Jo vsig provar de fer uns haikús que estan a Escorrialles, que totes les paraules emprades comencen amb la lletra Elle.Era dificultós, però amb bona voluntat s'entenia el pensament.
    Crec que com més cultura tinguem més paraules per precisar i un bagatge més alt de vocabulari.Anton
    M'ha agradat aquest poema, has sortit amb un altre motlle.

    ResponElimina
  5. Els mots són finits i repetibles, en canvi, els sentiments i els desitjos són infinits i irrepetibles!

    ResponElimina
  6. Anton, és veritat que el llenguatge té màgia, a vegades.

    Cèlia, gràcies, maca!

    ResponElimina
  7. Amb el teu escrit trobo que dius el què de vegades puc sentir... i tu ho dius amb poesia i ordenadament i fent els teus dibuixos, com no, ets gran Carme :)

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons