de Fotoerase 12 – 6 – 09
No soc jutge, no puc jutjar-te.
No soc metge, no puc curar-te.
No soc advocat, no puc defensar-te,
No soc mestre, no puc ensenyar-te,
No soc...., no puc....
No soc jutge, no puc jutjar-te.
No soc metge, no puc curar-te.
No soc advocat, no puc defensar-te,
No soc mestre, no puc ensenyar-te,
No soc...., no puc....
Però ets persona i puc i dec estimar-te,
Soc teu amic per ajudar-te.
Em fas pensar, Anton, quina sort que no sóc jutge i quina sort que no sóc advocat... en canvi, no m'importaria ser metge o mestre, però m'adono que per damunt de tot això valoro molt els amics.
ResponEliminaUna abrqaçada, Anton!
M'ha sortit una abraçada una mica guerxa... però la intenció era bona.
ResponEliminaÉs tan bonic com dir no tinc res però t'ho dono tot... (puc i dec, perquè no ho fem sempre?)
ResponEliminaLes dues línies finals emocionen, Anton...
ResponEliminaUn bon amic ens pot ajudar tant!!
Vinga a seguir el camí emprés com amics. Aix´rribarem lluny. Anton.
ResponEliminaGrans veritats escrites :)
ResponElimina