Fotografia extreta d' AquíU ns als altres per
T rucar les portes del paradís.
J ou per l'esdevenir si l'
A nomia existencial
R esisteix per sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Jutgem i no volem ser jutjats.
ResponEliminaEns fem les lleis que ens convenen per cada cas i nostra anomia resisteix totes les batalles,,, i si tots fem el mateix vaja conflicteUna preciositat d'acròstic. Felicitats que t'ho mereixes.
Que tornem a rutllar, m'alegra, endavant que bo hi ha qui ens pari.Abton
Ens alegra trobar-nos per fer safareig, ens anima, ens socialitza i ens sentim inclosos dins d'un grup (safareig=jutjar) i no seria dolent si fos constructiu. Però normalment és una eina perillosa, el jou que ens impideix evolucionar bé, ajudar els altres, ser millors. El teu poema Anton m'ha dut aquí!
ResponEliminaCelebró que anem pel mateix camí, i com que un dia ens varem trobar i congeniem sembla que ens és bo
ResponEliminaAjuda quan aquests diamants i robins i maragdes dels comentaris ens donguin impuls beneficiós.
Anton
Jutjar i criticar tothom en sap menys quean va dirigit cap a nosaltes. Llavors ens fereixen...
ResponEliminaBon dia a tots!
Cada dia sorprens més escrivint i fent el teu joc de paraules particular.
ResponEliminaSi ja costa provar d'escriure amb paraules que quedin boniques en llegir-les juntes, expressar pensaments de manera especial... fer-ho així encara té mes mèrit :-))
ResponEliminaAssumpta´, es que la Cèlia té un sarró que hi guarda... excelències.Anton.
ResponElimina:-))
ResponEliminaSi poguéssim deixar de jutjar-nos els uns als altres i entendre'ns una mica millor... la vida milloraria bastant.
ResponElimina