dissabte, 13 de juny del 2009

JUTJAR, de Cèlia

Fotografia extreta d' Aquí

J ocunds ens jutgem els
U ns als altres per
T rucar les portes del paradís.
J ou per l'esdevenir si l'
A nomia existencial
R esisteix per sempre.

9 comentaris:

  1. Jutgem i no volem ser jutjats.
    Ens fem les lleis que ens convenen per cada cas i nostra anomia resisteix totes les batalles,,, i si tots fem el mateix vaja conflicteUna preciositat d'acròstic. Felicitats que t'ho mereixes.
    Que tornem a rutllar, m'alegra, endavant que bo hi ha qui ens pari.Abton

    ResponElimina
  2. Ens alegra trobar-nos per fer safareig, ens anima, ens socialitza i ens sentim inclosos dins d'un grup (safareig=jutjar) i no seria dolent si fos constructiu. Però normalment és una eina perillosa, el jou que ens impideix evolucionar bé, ajudar els altres, ser millors. El teu poema Anton m'ha dut aquí!

    ResponElimina
  3. Celebró que anem pel mateix camí, i com que un dia ens varem trobar i congeniem sembla que ens és bo
    Ajuda quan aquests diamants i robins i maragdes dels comentaris ens donguin impuls beneficiós.
    Anton

    ResponElimina
  4. Jutjar i criticar tothom en sap menys quean va dirigit cap a nosaltes. Llavors ens fereixen...
    Bon dia a tots!

    ResponElimina
  5. Cada dia sorprens més escrivint i fent el teu joc de paraules particular.

    ResponElimina
  6. Si ja costa provar d'escriure amb paraules que quedin boniques en llegir-les juntes, expressar pensaments de manera especial... fer-ho així encara té mes mèrit :-))

    ResponElimina
  7. Assumpta´, es que la Cèlia té un sarró que hi guarda... excelències.Anton.

    ResponElimina
  8. Si poguéssim deixar de jutjar-nos els uns als altres i entendre'ns una mica millor... la vida milloraria bastant.

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons