dilluns, 15 de juny de 2009

LA LLUM ESCLATAVA EN LA PARLA ... foto Mariona.


foto de Mariona del seu album Picasa. Posta de sol a la Bruixeta.
15 – 6 – 09
La llum esclatava en la parla
D’orenetes i pardals que jugaven
Amb xiu xius amorosos, distesos
En la sumptuosa cambra....

Avui, enyorava la claror suprema
Del balcó entreobert i cortinatges,
Mentre passava ella per davant
Amb el camisó a rand de cames,
Com un núvol que es fa llum
En els reflexos de les clarianes.

Tancà la balconada lluminosa
Dels records perdurables.
Per què anar enrere
Si era finit el viatge?

8 comentaris:

  1. Les balconades fugineres de llum, bon escrit :)

    ResponElimina
  2. Un bonic poema d'enyor avançat cap al bon dia, amb el cant dels mixons de bon matí No hi ha cap rossinyol? (a casa sí, cada dia abans de les 7h ja canta!). I un toc sensual s'hi reflecteix... molt, molt bonic... La nova llum us ha inspirat molt!

    ResponElimina
  3. Abans, no sé i ara de rossinyol en tenien els fusters... Aquells panys i claus per trencar ametlles que els avantpassats se les posaven a la faixa com si fos una pistola... Anton

    ResponElimina
  4. Els records bonics cal guardar-los molt bé, i fer-los perdurables :-)

    ResponElimina
  5. Mai no em d'anar enrere, no? Encara que a cops costa. És molt bonic Antón.

    ResponElimina
  6. Em semblen uns records molt bells, qua la bellesa ens omple el pensament, a vegades una mirada enrere pot estar prou bé. No cal quedar-s'hi, això no.

    ResponElimina
  7. Sempre endavant. Som gràcies als records i això ens dóna forces per avançar!

    ResponElimina
  8. Segueixo, antón!

    una abraçada, poeta!

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons