Com avança la llum
a l'albada
enjugassada en els cossos
I refila la merla
que reposa vora
el riu...
mentre mira com
s'escolen els sospirs
d'una nit llarga,
tèbia i
amorosa!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Això és el que jo no sé fer i tant m'agrada :-) "s'escolen els sospirs"... i, quan us ho llegeixo a vosaltres, aplaudeixo :-)
ResponEliminaUna tendresa que s'encomana, Joana!
ResponEliminaI un nou dia ens omplirà de llum, de molta llum, segur! Has sabut continuar molt bé tot i que era difícil, li has sabut posar molta tendresa i molta bellesa.
ResponEliminaCom si ho sentissim en propia carn...En els tamarits i canyes del riu, i el remor tebi de l'aigua fent-se pas... Com mans de caricia vivint de la nova llum que segella abraçades en la fosca...Anton. Jo continuo d'altra manera aquí dalt.
ResponEliminaJo ja en sabia del teu tarannà d'escriptora, però cada dia m'agrada més com ens escrius.
ResponEliminaPrecios Joana, és maquissim. Transmet serenor i tendresa...
ResponEliminaMoltes gràcies! Em va sortir a raig despré d'haver llegit "El capvespre enamoradís"...
ResponEliminaTots i totes en sabeu mooolt!
Un plaer participar-hi!