Ja ho veig, sento jo també una mirada...precioses paraules...
Gràcies, zel...
Fregar el cel amb la punta dels somnis... és una meravella Josep Manel... encara que després cominem esmaperduts. Potser s'ho val, oi?
El mateix cel que has fregat amb la punta dels teus somnis és el que has vist al profund dels seus ulls... probablement :-)
Has vist la llum del desigque perdura el la vaguetat del silenci...Anton.
Vosaltres mireu molt, eh...
Impressiona, amb la punta dels meus somnis...
Ja ho veig, sento jo també una mirada...precioses paraules...
ResponEliminaGràcies, zel...
ResponEliminaFregar el cel amb la punta dels somnis... és una meravella Josep Manel... encara que després cominem esmaperduts. Potser s'ho val, oi?
ResponEliminaEl mateix cel que has fregat amb la punta dels teus somnis és el que has vist al profund dels seus ulls... probablement :-)
ResponEliminaHas vist la llum del desig
ResponEliminaque perdura el la vaguetat del silenci...Anton.
Vosaltres mireu molt, eh...
ResponEliminaImpressiona, amb la punta dels meus somnis...
ResponElimina