En el silenci
de la matinada prego...
en el matí
hi penso i també prego...
a la tarda
en uns instants jo prego...
i, en un petit poema que no rima
però que vola cap amunt,
també ho faig,
també prego...
Si m'ho demanes,
jo prego...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Uns intants de meditació es bo, es un espai de parada, una migdiada del cos en silenci i un elevar-se, un treball del esperit
ResponEliminavers altres realitats comfoses que volem que siguin. Prego,dius, per que creus, i aquest prec va dirigit submís a les teves creences, a explorar camins de diàleg...
Quina foto més bonica.
Ulls tendres mirant a l'interior
mans agafant el seu diàleg
i les orells percebent la contesta
que la pot elevar al suprem grau
de lo sublim.
Anton.
Gràcies, Anton :-)
ResponEliminaLa foto l'he trobat buscant per Google, tot i que ja la coneixia, ja la vaig fer sortir una vegada a la Revista parroquial :-)
Aturar-se uns instants sempre és bo i m'agrada que saber que amb un poema (rimi o no) també es pot pregar.
ResponEliminaSí que es pot, amb una sola paraula, amb un pensament :-)
ResponEliminaPregar és generositat, és creença, el teu escrit és un regal, preciós.
ResponEliminaPreciós regal és també el teu comentari :-))
ResponElimina