foto de josé ramón de fotoerase 10 – 6 – 09
He percebut la cadena al coll,
he copsat la cadena al braç,
m’han enxarpat la cadena al peu,
m’han embornat la cadena a la boca
les cadenes em retallen la vida...
He esparpillat , he desfet les baules
i les he espargit, escampat...
Ara son anells lliures pels dits...
He espolsat, he desponcellat les mans,
ara son al terra... les baules.
M’he tret el pes, el lligam de ferro
que no em deixava ser lliure.
................
Les baules son anells,
s’han transformat en ma vida.
Ara son pau, amor, llibertat...
Esforç, concòrdia, voluntat...,
Ajut, sacrifici,... germandat....,
Tinc existència beneïda.
He percebut la cadena al coll,
he copsat la cadena al braç,
m’han enxarpat la cadena al peu,
m’han embornat la cadena a la boca
les cadenes em retallen la vida...
He esparpillat , he desfet les baules
i les he espargit, escampat...
Ara son anells lliures pels dits...
He espolsat, he desponcellat les mans,
ara son al terra... les baules.
M’he tret el pes, el lligam de ferro
que no em deixava ser lliure.
................
Les baules son anells,
s’han transformat en ma vida.
Ara son pau, amor, llibertat...
Esforç, concòrdia, voluntat...,
Ajut, sacrifici,... germandat....,
Tinc existència beneïda.
Preciós, senzillament un cant a la vida i a l'esforç en la lluita, preciós!!!!
ResponEliminaQue diri aquesta existència beneïda i benvinguda sigui, després de tsnt d'esfprços!
ResponEliminaCom la Zel, un cant a la vida i a l'amoR!
Les teves darreres paraules ens mostren com trencar cadenes, Anton! Gràcies :-)
ResponEliminaPau, amor, esforç...
Transformar cadenes en anells...
ResponEliminasembla tota una proesa, Anton, has treballat molt... Aragaudeix de l'existència.
Si de vegades parlem de poemes amb força, aquest n'és un exemple. I si després de tanta cadena un pot arribar a ser lliure, és una gran esperança!
ResponEliminaCrec que mai hauria aconseguit escriure així, per molt que un ho senti, si no hagués llegit tanta preciositat exposada en eixa roda poética. Sou vosaltres que heu contribuit a que pugui, puguem fer de les cadenes, anells Miracles que costen esforç,però tenen laarecompensa. Que així sia. Anton.
ResponEliminaAntón, m'encanta el poema i m'encanta el que has escrit en el comentari. La força de la unió, de l'abraçada ni que sigui on line, dona bons fruits!
ResponEliminaUna forta abraçada.