Així doncs trenquem cadenes,
acluca ben fort els ulls
i agafa’t de la meva mà,
confia amb mi.
Ajupat i salta amb totes les teves forces,
i ens enlairarem tant amunt,
que no ens caldran sabates.
Quan les teves parpelles,
s’obrin poc a poc,
iniciarem la dansa més dolça
i els núvols ens faran pessigolles.
Confiança... alegria, somni... felicitat!
ResponEliminaQuè divertit que els núvols et facin pessigolles ;-)
Un canvi de to molt dolç, Anna, gràcies per fer-lo. Puc agafar-me de la teva mà?
ResponEliminaASSUMPTA, mmmm.... és "way".
ResponEliminaCARME, i tant!!! Tant sols has d'aclucar els ulls....
Petonets de bona nit per les dues.
Ballar sense sabates una dansa imaginària...deu ser com tocarel cel amb els dits!
ResponEliminapreciós Anna!
Anna!! T'has canviat la imatge! :-)) Què guapa!! Aixi et veiem somriure ;-)
ResponEliminaAnna: Com un saltar a corda o botar un marge o espona alta on durant uns instants sembla que un és ingràvid. Savia nova regants a tots. Garbí de clar de lluna en el rostre beneficiós. Un encant el llegir-te, Anton.
ResponEliminaAnna...que bé quan no calen sabates...!!!
ResponEliminauna abraçada1
Anna, m'enduc el teu salt!
ResponEliminaASSUMPTA, hahaha... gràcies per lo de guapa, la foto és la mateixa, però sencera i amb COLORS!
ResponEliminaSempre propera i tendre, sempre una part de tu en els escrits que fan emocionar.
ResponElimina