Espera'm. -Laura-

I és tan plena de nit,

de mort i de foscor,

que et miro un punt, m'atanso

a ls perles filades que escrivies.

Hi ha tant d'amor... reculo,

roja de galtes. No goso ni dir-te

que marxo amb plor a les nines,

allà on et dec tants riures

i flors de l'esperança.

Te'ls pagaré, si em deixes.

Ara et miro, disparo

fogarades que escampen la tendresa

i me'n vaig. No serà facil

ser tan feliç sabent que algú s'apaga.

Quan torni, si els teus braços

encara m'aixopluguen

del meu secret, tu i jo

potser en farem espurnes.

Adéu, dorm més, que els àngels

se't pinten a la cara

i em fa més goig pensar

que tot un cel m'espera.

Capvespre enamoradís - Cesc - Assumpta - Carme

Capvespre enamoradís d'ànima i conjunt,

paraules de capvespre vora la flama de la

il•lusió, trenqui l'alba l’harmonia del nostre sospir.



Descansa la llum, el cos s'atura

mentre l'ànima reviu en el repòs,

en la calma de les hores fosques.



Les hores fosques s'endinsen entre els teus dits bohemis

d'acords dels meus besos reposats.



Acords de dits i de llavis

al ritme lent d'aquesta nit que ja avança.

El capvespre i l'alba, per Assumpta

Tu dius capvespre,
paraula que m’agrada.
Llum que descansa
per despertar demà,
quan la desvetlli l’alba.

Més flors

Com ha fet l'Anton, jo també poso el comentari que havia fet abans al Barbollaire...

allargat ara amb la baula que correspon a l'Anton.

Flors que vessen

com l'aigua fresca

al capdavall de la corda.

Esquitxen onades perfumades

i el tintineig violeta de les campanetes

ens explica la suavitat del capvespre.

JO EM FIGURO--- de l'Anton.

( d'un comentari possat a l'Anna )

Jo em figuro quan en l'arbriu

hi bufa el ventijol,

les onades d'una mar en la parada,

on l'aroma del prèssec madur

flaira delicadesa de boca

i es que el mar em queda lluny...

En altres temps

m'esquitxaren les ones.

Un dia el visitaré

esperonan el record.

Pou per barbollaire

Omplir,
qualsevol hora,
amb les teves flors.

M'assec al mur

mur i barana del camí

sobre el mar.

L'ombra ens tempta

i l'aire eixuga l'esforç.

La mar es plana.

Contemplem com s'omple

de vida, amb alegria

de dissabte assolellat.

MATÍ DE MAR per Anna

M’assec al mur

mar enllà

els núvols

dibuixen colors.

La remor del mar

xiuxiueja

murmuris

d’altres temps

a cau d’orella.

Bon dia..., per Assumpta

Dits adormits
teclegen melodies.
Comença el dia.

El to d'en Cesc

Amor reconciliat, portes al cel, estats de sensibilitat alterna.
Jutjar o no jutjar, esdevenir el fet existencial,
Anònimes les idees del fum dels pensaments.
Pregar per sobreviure al vol mai agafat, la mà estimada en l’interior pintat sense capa.
Mots dolços, mots fets i desfets de la sabata de l’aparador.
Cercle d’intercanvis pronunciats amb un fil de veu i el to dels dits adormits.

JUTJAR, de Cèlia

Fotografia extreta d' Aquí

J ocunds ens jutgem els
U ns als altres per
T rucar les portes del paradís.
J ou per l'esdevenir si l'
A nomia existencial
R esisteix per sempre.

NO SOC JUTGE,...de l'Anton.

de Fotoerase

12 – 6 – 09
No soc jutge, no puc jutjar-te.
No soc metge, no puc curar-te.
No soc advocat, no puc defensar-te,
No soc mestre, no puc ensenyar-te,
No soc...., no puc....

Però ets persona i puc i dec estimar-te,
Soc teu amic per ajudar-te.

Baralla de mots - Carme

No sé si em caldria

barrejar sempre els mateixos mots.

Com si tingués,

només, els que hi ha en una baralla.

Sacsejo les paraules dins de les mans,

i provo d'endeçar-les.

No sé si em caldria

dir sempre els mateixos mots.

I provo si tinc més sort

en una altra jugada.

Però sempre em tornen a les mans

i sé que els repetiré un altre cop, encara.

M' ESQUITXARAS AMB TA MIRADA de l'Anton.

procedència, Fotoerase. Autor José Ramon

11 – 6 – 09
M’esquitxaràs amb ta mirada,
els teus mots seran òsculs del cos.

L’alegria de trobar-te altra vegada
unirà ànimes en un sol conc...

Ara, les paraules unides callen,
dins els silencis es barallen
abraçant-se als petons.

Pregària, per Assumpta

En el silenci
de la matinada prego...
en el matí
hi penso i també prego...
a la tarda
en uns instants jo prego...
i, en un petit poema que no rima
però que vola cap amunt,
també ho faig,
també prego...
Si m'ho demanes,
jo prego...

Mirades per barbollaire

I amb la llum
del dring dels esguards,
brollem.

Oferint les millors aromes.

Com llavis calents
en la primera claror
del silenci de la matinada.

Teixim de la Carme

Foto de la Montse

Teixim enfilalls de lletres

com lligams amb cintes de colors

ben trenades,

com un gest que recull

paraules perdudes

com un so que vibra

i fa dringar les mirades.

I amb l'aigua... de Joana

I amb l'aigua esbandirem

les busques que ens entelen l'ànima.

Veurem esquitxos lluents impregnant la pell

Amb tatuatges d'or grabarem el nom i

teixirem enfilalls de lletres

per no oblidar que hi ha llum enmig del silenci...

Mirada per Josepmanel

No sé què he vist al profund dels teus ulls
que ara camine, esmaperdut,
com si hagués fregat el cel

amb la punta dels meus somnis.

Senderes sense tanques de Fanal Blau

Tornarem a caminar de nou
per les senderes sense tanques,
sense les durícies del rovell
que haurà marxat
quan ens poguem afonar dins l'aigua.

HE PERCEBUT LA CADENA... de l'Anton

foto de josé ramón de fotoerase

10 – 6 – 09
He percebut la cadena al coll,
he copsat la cadena al braç,
m’han enxarpat la cadena al peu,
m’han embornat la cadena a la boca
les cadenes em retallen la vida...

He esparpillat , he desfet les baules
i les he espargit, escampat...
Ara son anells lliures pels dits...

He espolsat, he desponcellat les mans,
ara son al terra... les baules.
M’he tret el pes, el lligam de ferro
que no em deixava ser lliure.
................
Les baules son anells,
s’han transformat en ma vida.
Ara son pau, amor, llibertat...
Esforç, concòrdia, voluntat...,
Ajut, sacrifici,... germandat....,
Tinc existència beneïda.

Salta - Carme

Salta amb totes les teves forces,

que arribarem al núvol.


Endinsant-nos

en la humitat d'un núvol dolç

ple de besos i de mots.

I dibuixar l'instant

amb la punta dels dits.

CONFIA AMB MI per Anna

Així doncs trenquem cadenes,

acluca ben fort els ulls

i agafa’t de la meva mà,

confia amb mi.

Ajupat i salta amb totes les teves forces,

i ens enlairarem tant amunt,

que no ens caldran sabates.

Quan les teves parpelles,

s’obrin poc a poc,

iniciarem la dansa més dolça

i els núvols ens faran pessigolles.

i jo... (zel)

he plorat amb molts somirures
m’he enmirallat en tels de tristor
he eixugat llàgrimes amb moixaines
i amb bofetades he vist créixer el meu amor
però avui contradiré els meus principis
que no n’hi ha prou amb amor sense eines,
ni amb somriures sense plors
la vida és un joc de cadenes per trencar
i de baules per muntar-ne
i jo no sóc mestra d’equilibris…

Nocturn - Carme

Si em sento segura, avui

potser sigui només

perquè mai no dono res per cert,

perquè sé que la seguretat és un engany,

perquè veig que cada objecte té moltes cares

i cada instant milers de punts de vista.


Perquè tots som tan iguals.

Perquè tots som tant diferents.


Si algun cop puc mirar sense parpellejar

és només mantenint els dubtes ben endins

és aprenent, escoltant i acaronant,

és buscant un i altre cop cada camí,

és pensant a poc a poc,

com construir cada gest i cada mot,

sense que puguin ensorrar-se impensadament.



Si puc seguir en el meu lloc i amb la mateixa mirada...

malgrat que he recollit massa tristors

malgrat que he vessat i també besat algunes llàgrimes

malgrat que he acompanyat molts mals camins

deu ser només

perquè he estimat i estimaré tants de somriures.

EN EL MIRALL... Anton

8 – 6 – 09
En el mirall penjat
ets el contrallum
deliciós, esperat.

Dins,...
miren els teus ulls
plens d'alegria,
de desig,
d'assentiment

I no parpelleges.
et sents segura
en el teu lloc,
en ta mirada.

Em giro
... i em vols.

--
Enviat per rebaixes a Personatges itinerants. el 6/08/2009 12:31:00 PM

UDOL, de Cèlia

(fotografia extreta de:www.amorosweb.com/links/rellotges_sol.jpg)

Quan l'udol
no et deixa fugir
perquè no hi ha prou sol

color
dolçor
tendresa
calor

per compartir,
és perquè la nit es filtra imperceptible
dins la pell
com una espiral cap a les estrelles.

L'Univers donarà voltes
fins que un nou llop

-prou salvatge-

llepi les ferides
i guareixi nítidament
el temps que t'acompanya.

Ja no puc de Joan Estruch

M’ofereixes un món més ric

una vida més plena

i ho dius mirant-te el melic.



Udols de llop

que sovint es disfressa

amb rostre de convicció.



Ja no et dono cap vot

són falses les teves promeses

doncs quan pots, mossegues.



Votaré pel color blanc

que s’escau en la innocència.

Sóc un contrallum - Carme

Sóc un contrallum

violeta, que es va enfosquint,

poc a poc

en aquell capvespre d'estiu.

Un contrallum

dels moments imaginats

possibles, però inexistents,

d'un món més ric,

d'una vida més plena.

Sóc contrallum, per Assumpta

Sóc un misteri.
Qui sap si sóc feliç
o si estic trista...
si tremolo de por
o ploro d’alegria.

Sóc contrallum...
el sol juga amb els núvols.
Res no es pot veure.

I dius...de Fanal Blau

I dius que tremola
d'alegria?
...
De gaudi, també.

somni fosc (zel)

un cel reflexat en un blau quasi mort,
mentre guspires de llum llunyana
anuncien que més enllà hi ha qui viu una altra vida
però tu ets als aiguamolls dels arrossars
arrossegant els peus xops i els ulls perduts,
sabent que només vius als somnis d’aquell que t’espera...
desig de despertar a l’albada,
obrir els ulls i respirar glops d’aire fresc
i que aquell somni sigui la teva nova vida

EL DESIG de l'Anton

El desig presumit avança,.
la mirada obre l’assut
i l’instint no calla
i allotja el préssec
amb els dits.

La carícia és la joia a boca,
el contacte refrega el goig.
I el neguit omple la casa
i tot rememora l’exaltació
del dolç instant.

El joiell es posseïble...!!!
Fullam d’ornaments apartats
el suprem moment s’atrapa.
La ment al límit
té en sí el seu instant
i el cos tremola d’alegria
amb el desig aposentat.
...........................

Es pot somniar en el somni
fent veritat el que és irreal?

Fruites per barbollaire

Fruites del paradís
que suaument ens esclaten
als sentits.

Bevem el seu suc
i el deixem regalimar,
com la dolcesa d’un capvespre
d’estiu vora el mar,
tot el llarg d’una tarda
convertida en cos.

Encetem l'alba, de Noves Flors

La por ha marxat, amor

encetem l'alba

enramem d'heura les passes del retorn

Els nostres mots gentils, enredrats

amarats de la humitat boscana

engendraran frondoses

fruites de paradís

per a tots dos.

La por ha marxat d'en Cesc

Terra humida, somnis foscos esborrats,

valdre o valdre era la qüestió, qüestió d'honor, sacrifici i serenitat.

Quan les pors queden dins el pou inundat de dubtes arrossegats,

s'esgatimen les gotes de la pluja, ronden les boires i els trons deixen anar l'últim so.

Somriure compartit, gespa brillant a trenc d'alba, la por ha marxat...

Paraula amiga, per Anton

Ja no és l'aixeta oberta,
és el rieral que anega
els conreus oblidats.
Temps perduts que no tornen,
temps perduts segrestats,
temps perduts que fan mella
per oblidar.
La por em perseguia,
la por em deia tu no vals,
i la paraula amiga
que en el fons tenia
possà la barrera...
Barrà el pas.
Ara gaudeixo
per que he oblidat
el malson que tenia
ja no tonarà.

Oblit necessari, per Assumpta

L’oblit s’ha fet necessari i el cap demana raons.
Què n’he fet del temps perdut que creia que controlava?
On ha anat cada minut que no tinc a les butxaques?
Hores fetes a bocins,
instants desapareguts.
Aigua que llisca entre els dits...
Rellotge de sorra trencat...

I enmig de tot hi ha una veu que tinc guardada fa anys.
Enmig? A principi?
No és l’origen dels paranys... barreja, confusió, malson
Causa?

Veu amiga del record, acabo de veure clar,
Que sóc jo qui té l’error... ara ja puc oblidar!!

Preguntes del Josepmanel

Quin xiquet em va omplir les mans
amb la difícil grafia del destí?

Algú pot veure els desitjos
que em pugen per l’esquena?

Què falla en la memòria de la sang
quan es vessa més enllà dels seus camins?

Qui guarda els records de la infantesa?
On paren amuntegats?

Quant de dolor hi ha
en una queixa reprimida?

On va la vida
quan jo li done l'esquena?

No és una crueltat inútil
que la veu de la guitarra
siga a la punta dels meus dits?

On és l'equilibri entre el breu amor
i el llarg i innecessari oblit?

Res més no queda. De l'Anna

Existència que tant sols te sentit,

si tu ets en cada espurna de somni,

en cada esquitx d’onada,

en tot l’esplendor d’aquesta lluna

que em deixa sense ale.

Somio els teus ulls i els teus llavis,

escolto els teus infinits silencis,

la teva pell, en la meva pell

es fonen en un meandre

que flueix sense trobar-se.

Ben endins sento que el foc

del desig i l’enyorança,

m’estreny l’ànima fins al límit.

La lluna amb tot els seu esplendor

m’abraça amb la generositat

dels que saben del cert

que res més no queda.

El joc s'acaba, del Joan

El joc ja no és només joc.
El joc s'ha tornat un mirall
de diamants,
una teranyina de passos silents
que cerquen l'home que posa els carrers,
cada matí,
per a la gent desperta que gira cantonades
cercant alès líquids i ulls tranquils.
El joc ja no és només un joc.
El joc és un cel de passos quiets
velats per la calitja d'un somni
que es filtra per les escletxes
de la persiana.
En el besllum de la teva pell
el joc s'acaba, com tots els jocs.
Arriba la infinita nit assolellada
assedegada de la sang de l'existència.

Ja no tinc por de la Carme

Ja no tinc por.

El pas se'm torna lleuger.

M'agrada descobrir camins.

La pluja és el perfum de la terra.

El vent ens fa la música

acaronant fulles i branques.

Acoplarem el ritme dels nostres passos

com si fóssim encara nens,

però el joc ja no és només joc.

Juguem i riem la vida.

Em dónes força, per Assumpta

Amb la força de l’amor
em dónes la ma...
i jo,
que tan fàcilment m’espanto,
i em costa tant caminar,
ja no tinc por!

Viatge, per Cèlia

Amb tu faré el viatge
i els estels perfumaran

els nostres passos

i ens alleugerirem les cames

del pes de la pols.

I quan s'emblanqueixin els cabells,
cercarem l'espurnejar dels peixos

i ens asseurem a l'ombra del bosc

fins a fondre'ns

en la seva atmosfera.

Ja no hi haurà foscor,

només un sol batec

i la força de l'amor.

Per trobar...de Fanal Blau

Per trobar blanor
en les aigües calmes
i endinsar-m'hi.

(sentint la profunditat)

Seguiré

Seguiré el far dels teus ulls.

Entre els riures oberts

els somnis que s'hi escapen

en mig de les paraules

i en la profunditat de tu

on em cal aprendre

poc a poc, a mirar.

tu ...de zel

amb tu veuré arribar el capvespre
i l’esperança cavalcarà damunt dels núvols
veurem el darrer raig de sol
esmunyedís...
triomfant, la foscor cobrirà els camps
i només em quedarà el far dels teus ulls

i... de Fanal Blau

i...
un murmuri de far
i sorra als dits
i vent que xiula tendreses,
i...
tú.

Remor de núvols, per Cèlia

La remor de núvols
xiuxiueja la fugida
d'un amor molt tendre,
d'un poema ple de sol.
Intueixo que hi ha un canvi.

Respostes de Barbollaire

Acotxat per la remor de núvols

t'escolto en la carícia de l'aigua.

Et veig brollar i florir

amb la força d'una mirada.

Amarant-me de la sal

de les teues besades,

em dibuixes camins

com cançons de llum

reflectides en el deixant d'una gota.

I aleshores,

un cop més,

el somriure serà el triomf.

Com la neu més blanca

dels paisatges més estimats.