La margarida,

SOMNIS DE LES FLORS

La margarida, 

m'estima no m'estima...

La violeta, 

un flascó d'essència...

El narcís,

un llac per mirall...

El clavell, 

uns ulls negres...

L'orquídia, 

el primer ball...

El nenúfar, 

la verdor de l'estany...

La rosella,

blauets per companys...

El lliri, 

una mà innocent...

La gardènia, 

música de  bolero...

La ginesta, 

un raig de sol...

La rosa, 

l'estimat a qui regalar-se.

I la camèlia, amb què deu somniar?

En ser una dama, sota una pamela!

M. Roser Algué Vendrells ( Seguint els somnis de tothom...)

Brodaré

Brodaré cada paraula d'amor perquè t'arribi,
emmarcant cada silenci amb la bellesa dels mots.
L'amor serà com la roba més suau i més fina
embellida amb brodats i amb puntes de coixí.
Si t'explico històries, totes porten dins un t'estimo,
quan t'escric un poema, a cada vers hi ha el desig.

Com Kundera

L'amor sense paraules,
un amor que no podrà ser mai
si no el brodes.
Les històries sense amor,
aquell sentiment
que no és llegit
com pertoca.

L'intèrpret no pot resistir
la veu del poeta,
el poeta no resisteix
aquell intèrpret
captivat per ell.

De l'amor sense paraules

De l'amor sense paraules, què en sabem!
Somnis dins de butxaques esparracades,
fils tibants entre cadires a banda i banda
d'una taula mal parada amb ganivets.
Somnis que has recreat en històries dites
amb la mirada extraviada al teu espill.

Alícia sense pressa, del barret treus conills
de colors esvaïts, fredes mirades pàl·lides.
De les històries sense amor, plego al teu lllit
un rastre com de llàgrimes seques, escalf
que es dissipa en la broma grisa dels matins
                    d' on han fugit tots els teus sols.

En el somni recreo històries

En el somni recreo històries...
somnis minsos per desitjos grossos....
pots de pèsols , guix i pissarres....
xarranca , patins i patiments petris....

Somio passats de presents futurs
futurs impensables i regals impossibles
passats de pes els passos dels segles
perseguint les busques del rellotge

Com Alícia a través de l'espill
Com Campaneta , menuda , fada
El país de mai més en somnis de colors
....el país que ja hi és , el que potser serà
recreo possibles històries ....

Gaudir-te mentre et tingui

(Seguint un fil lluminós i poètic i en especial la M.Roser)

Gaudir-te mentre et tingui, amor.

Potser em cal no veure't
per enyorar-te?
Potser només sense mans
vull amoixar-te?
Potser quan ets lluny
necessito abraçar-te?

A voltes, absent del tot, jo
en el somni recreo històries.
Mentre tu, al meu costat,
prou em mires,
prou m'allargues els braços,
i prou que hi ets.

gràcies

no hem de menester clau de pas
per accedir al teu gest de mare
fas acte d'adhesió voluntari incondicional

de cop i volta tenim llum a les mans

deixarem que les llàgrimes seques, si hi són,
vagin riu avall, no enterboleixen la joia de les deferències
per l'estima, per les belles paraules, gràcies
.

Mirada dolça

A les teves faldilles
remor de pau,
pinzellades d'amor,
genolls de sol,
llum a les mans,
petons de sucre,
mirada dolça...
t'estimem tant!

La mare

És un gest, un somriure,

un aroma, una mirada.

Sols la presència

d’una mare.

És el cant, l’abraçada,

un bes, una carícia

L’amanyagament

d’una mare.

Aquell conte explicat,

i la justa paraula.

Tot és guarit

és la mare.

No cal parlar,

no cal plorar,

no cal dir res,...

tot ho sap la mare.

                                                                                          "Mare amb nen malal" Picasso

Em parles amb el silenci

Amb el silenci em parles
em dius sense paraules
rius de coses i abraçades
rialles marines i coralls

Amb el silenci em contes
fades, encanteris, màgies
rius amb el cor obert
batecs de somriures

Amb el  silenci contestes
preguntes impossibles
precs, gestos, gestes
silencis que parlen.

Sense sabates

M'omples amb ta absència

i amb el silenci em parles.

Quan no et veig, sé que diu

la teva mirada.

Ningú sap on rau el foc

que la penombra amaga,

el foc que desfà el gebre

i fon la rosada.

Però la pell palpita

I el cor em guia fins a tu,

sense sabates.

(seguint la petja d'en Xavier)

Amb els peus lligats i l'ànima lliure

(segueixo, com puc tota la penya d'avui i de tota aquesta setmana)

La pell palpita

i el cor no té estridències.

Sense sabates

espero en la penombra

la claror de la posta.

Arran de terra

miro les flors regades.

Penso en l'arbreda.

Caçapapallones

Caçapapallones en mà,
empaito un vol de cireres
per no perdre mai
aquell gallaret més viu,
que em perfumava l'ànima.

El pèndul de dia i nit
ens empeny, 
(esperits curiosos
d'esparracada essència)
a guarnir-nos la pell
amb els dits de les paraules.
Amb els peus lligats i l'ànima lliure
tastem camins indòmits
collint plenituds infinites
com herbes remeieres
que creixen als vorals.


(M'ha agradat seguir-vos a tota una colla dels darrers poemes: sa lluna, Teresa, Elfree, Anton, Mònica, Helena, cantireta, Jordi...  Gràcies per ser-hi, sou genials!)

Hores

Carme Rosanas

El pèndol és àgil,
malgrat tot,
com l'arrel del càntir
tal vegada. 

Únic, insolent,
un vol de cireres
sense descans hi plora
i l'etern vaivé proclama. 

Són hores,
hores i hores per dins sucoses,
hores gormandes
de l'imponent
i absent esclat,
i gotims d'essència
com turment de dits
que el vent periple escampa.

Gotims

Fan(g).

Rial de pigues.

Digues

 "gotims"

De cirera.

De maduixa.

Sense mans,

les llavors 

d'una síndria.

Descomptar 

l'os. El mos.

Guarnir la pell

amb el most

dels dits.

Els pits.

Acaba l’esclat

i submisa al deute

la llum fineix periple.

Ròdols

els comiats.

Amagats. 

ELS DIES SENSE TU

.
En el recolliment silenciós dels dies sense tu,
l'insolent traç que desdibuixa l'emoció sostinguda,
no va gosar esborrar-te en la intensitat que m'ets present.

I resseguint el fil transparent amb el que vas sargir
l'esparracada essència del que sóc,
t'he fet un lloc just a recer d'un imprecís sentiment,
immens, perpetu i nu com l'infinit.

ENLLUERNAT... aquarel·la

Enlluernat...

Acaba l’esclat

i submisa al deute

la llum fineix periple.

Defallim...

Quan ens falta claror

l’ocell ja no transita.

En la foscor

ens fem quietud i calma.

Callen nostres dubtes,

instants compassats,

En el pèndul de dia i nit.

Sortirem enlluernats

en el nou quefer que busquem?

ANTON.- T.E.- 5-6-15.

Contra- diccions

Passes del buit absolut
un infinit reclinat de costat
a comptar estels amb les mans

Entres amb total llibertat
quan vols i com vols , peus lligats
i ànima lliure ....contradicció constant

Entre els dos pols ..ets gronxes
passant per la maroma a ulls clucs
quan aprenguis la mesura de les coses ....
l'eternitat ja haurà vençut ....

De tornada

MIQUEL Expansió i dispersió dins Fotofília

Torna allò que és tant
i alhora no pot ser.
Passes del buit absolut
a la plenitud total,
com si no hi hagués
ningú més al món,
com si la teva riquesa actual
fos l'altra cara de la moneda
dels temps eixorcs,
que només havies
de deixar caure
del costat adequat.
Tan a prop que ho tenim,
i tan aviat que defallim.

TORNARÉ CAP AL TARD

Tornaré cap al tard,
amb la llum encesa de ponent
que il·lumina el teu jardí.
El nostre és un amor madur,
com els gotims més dolços
de la nostra festa tardoral.
Ara juguem tot esperant-los,
rera la parra del terrat.
Em poso arracades de cirera
i em pinto els llavis de maduixa.
Cerco, com qui no fa la cosa,
les mirades del teu blau més marí,
que em pinten encara les galtes
del gallaret més viu.

Mots i lletres

De la feina feta

signen els dits orgullosos.

La ploma agraïda, brilla.

Paraula transmesa,  

                 paraula rebuda.

Esperits curiosos esperen

amb  els cors  encesos.

Han navegat les lletres

Han navegat tant les lletres!

S'han perdut a l'horitzó.

No les aixopluga el núvol

ni les ones, ni l'escalfor.

Ormejo un vaixell pirata

i partim junts tu i jo

a rescatar mots i lletres

perquè ens retornin l'amor.

Que l'amor sense paraules

ens deixa orfes els cors.

PAPER... aquarel·la

El paper mullat encara porta

la salabró de la mar...

Han navegat les lletres

i ja no es consolen en mateix dir...

S’ha trasmudat el grafit

ballant per la planúria

Llegir ? Han fluït nous conceptes.

Qui entén el desgavell ?

Quants canvis ocasiona l’aigua

en un trist paper que porta noves...

ANTON.- T.E.-3 -6-15

escriure

escriure no és posar paper secant
damunt els ròdols d'olis fregits

potser és descriure i testimoniar
que l'alció neix a alta mar

el pic de l'onada

dies pròspers

i no
.

GRONXADOR DE PARAULES

Galopant els somnis
sense despertar del tot,
un tast de silenci poètic.

Paraula sola

Anna Soldevila 

Va al galop,
entre silencis acotxada,
la paraula màgica
que el pont de nit
gojós travessa. 

Ciutat enllà,
entre boiroses flames,
de tu a tu,
com carícia albada,
una paraula sola
victoriosa es dreça. 

TROBAR-TE

En el silenci de la nit t'aniré a trobar
travessaré, pam a pam, les carícies perdudes
d'aquests carrers que oloren a tu.



A les fosques, escoltaré la teva veu
xiuxiuejant-me paraules dolces
i em sentiré, novament, estimada.

Tornada

Tornaré les vegades que calgui,
perquè t'adonis que mai he marxat,
perquè retrobis en cada paraula,
sons amorosos d'un temps silenciat.

Passejaràs pels carrers dels meus somnis,
on cada nit t'he vingut a trobar,
i et parlaré amb mots nous, de nous dies,
i sentiré que res no ha canviat.

Jo tastaré poc a poc els teus versos,
un fil de mel sobre uns llavis pacients,
i sabré viure el que tu vulguis donar-me,
i em quedaré trossets de sentiments.

BARCA...

Pel riu del desig

navega la barca,

llavis en el refuig de l’aigua

besant el blau del cel...

Inquisidors resen

el contacte sublim...

La vela de la cabellera

al vent canta al·leluies

que el cos li transmet...

La barca fa camí

com pètals de fruit obert.

ANTON.- T.E.- 2-6-15 

Si s'aquieta

dolçor à deux

Cavo el vermell

dins de la boca.

Et voldria fera

i sospito

que si s'aquieta

el roig del foc

s'hi abocarà.

Vine. 
Prem el pètal

d'aquest color

que pinta llavis 

benvolguts. 

Colors prohibits

Han prohibit els colors,
però el teu sospir
du endins el vermell
més encès dels pètals.

Sospir

Brolla del silenci
de la pell colrada
per l'alenada d'uns dits
que ressegueixen rierols
de saliva brillant
tot el llarg dels colors
- que alguns diuen prohibits -
que amb delicada dolcesa
donen volum i forma
a aquest cos
que m'ha acollit,
sempre,
amb tendresa.

Música: Forbidden Colors, Ryuichi Sakamoto / Disc: Merry Christmas Mr. Lawrence

si tenim un t'estim

tenim pinzells i espàtules,
quatre teles en blanc,
una barreja acolorida
de memòria i amnèsia,
camins que fan pujada
i kilòmetres a les cames

tots grimparem la paraula
que en un sospir s'escriu

.

Pintarem paisatges

allunyant als niguls.

Verds prats, grans arbres,

blaus intensos... I tornaran

tendres els teus ulls de cel,

dolços somriures als llavis

i en un sospir

                                   un t'estim.

Creixen núvols

Els rius corren vers els cims

on hi ha les nostres arrels.

En el reflex dels teus ulls

veig què és el que et fa plorar.

I creixen núvols al meu cor.

Capgirades

Les valls grimpen a les muntanyes
els rius corren amunt envers els cims
la natura es revolta i clou el puny i l'alça
la falç a la  mà i  un falciot volant ....

La pluja plou capgirada, de terra al cel
els núvols es posen suaument ,en els carrers
el sol il·lumina els soterranis de l'ombra
 l'odi es vesteix amb una essa , sodi només ...
Els metges recomanen amor als  hipertensos 

El dies festius són set a la setmana , fan goig !
cada dia nou una nova festa sota la lluna encesa
cada nit un sol amable canta en clau de fa sol
les valls grimpen a les muntanyes.

Capgirem els caps i girem les coses de cantó
tot el que és abaix amunt i el  de dalt a sota
els rocs es fan cors tendres i les pedres cotó pur
els rius corren amunt envers els cims....

Pujaràs a la meva barca?

Pujaràs a la meva barca?
Mira, he estès la xarxa
                                    i si els peixos
passen entre els forats,
la llum circula sense frecs
per les seves trenes.
Són com lleus carícies
que corren fulgurants
fins a fosques veles.

Mira, he atrapat el blau
                                     i el cel
es gronxa al mirall del mar,
i el sol és una crin rabent
a les crestes de l'onada.

Pujaràs sobre el seu llom?
Mira, els galops desbocats
                                         dels cavalls
es vessen damunt els camps,
els horts, els deserts, les valls,
grimpen a les muntanyes
i deixen un rastre de foc
a les artèries de la terra.
         

Pensar-te

Pensar-te.
En cada somni blau de barca llunyana.
Bransoleig suau, d'anada i tornada,
en el límit del sorral i l'aiguamarina.
A l'horitzó, visible, la teva carícia.

Pensaments

M'agraden els pensaments
d'anada i tornada
embolcallats de mots o de versos.

M'agrada que en mig 
de la remor lleu de la nit
hi hagin passes de paraules.

M'agrada saber 
de cada somni que et volta
de cada desig que empeny.

De les carícies oblidades
i d'aquelles que mai no ens hem fet.
Pensar-les i dir-les 
com fils que uneixen 
qualsevol distància.

Una nova Roda poètica pel mes de juny

Avui, amb la trobada dels Roda al món i torna al blog... hem decidit de fer una Roda poètica aquest més de juny, de l'1 al 30.

Recordeu que participar-hi és molt senzill.

1.-  Agafar una paraula, un vers o una idea del poema anterior per a fer-ne un de nou.
2.-  No hi ha cap ordre preestablert. Tothom pot participar quan li vingui de gust.
3.-  Els que ja sou autors del blog, endavant!
4.-  Si algú vol ser-hi i encara no hi és,  que m'ho demani als comentaris i si em deixa una adreça li envio la invitació.

Aneu escalfant motors,  que el dia 1 comença!!!  Fins aviat

Silenci : Et llegeixo

Roda roda.

Roda el món.

El món de la paraula

t'espera.

Poema,

narració,

pinzellada.

La sensació i el sentiment

tenen on expressar-se.

Un grup d'amics de lletres

fan cap a una trobada.

Roda roda.

Roda el món

i torna al bloc.