dilluns, 1 de juny del 2015
Sospir
Brolla del silenci
de la pell colrada
per l'alenada d'uns dits
que ressegueixen rierols
de saliva brillant
tot el llarg dels colors
- que alguns diuen prohibits -
que amb delicada dolcesa
donen volum i forma
a aquest cos
que m'ha acollit,
sempre,
amb tendresa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Google analytics
Llicència Creative Commons
obra de Personatges Itinerants està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Tendre i suggeridor, poeta... preciós!
ResponEliminaM'enduc els colors prohibits... de moment...
Faig la vertical per admirar el clavell.
ResponEliminaOloro el clavell, encès de paraules tendres.
ResponEliminaFloreixo cap per avall. Rel de colors.
ResponEliminaPreciós...
M'agrada la paraula sospir... Els sospirs són l'ànima que respira!
ResponEliminaI tots els colors són pocs quan el sentiment i la joia compartida ens trasbalsa.
ResponElimina